El veí Pep Alamán ens fa arribar una nova edició dels seus ‘M’agrada, no m’agrada’, i per fi sabem com ha acabat la història de la butaca del mes passat. On serà ara aquella butaca?? 😉 Merci Pep una vegada més!

Calma en el primer dia del mes (de la setmana i del trimestre). M’agrada, sí, aquesta calma. I m’ha agradat la sorpresa del primer dia del mes: la butaca tan comentada durant el mes de març ja no hi és, al carrer; al llarg del matí del primer dia del nou mes ha desaparegut: algú ha fet la feina, finalment.

La calma no dura gaire. Uns dies fora del barri, i llegeixo alguna notícia de premsa. Normalment no m’agraden les notícies del barri que surten en mitjans de comunicació, perquè la majoria no acostumen a ser positives. Llàstima. M’agrada la gent que és capaç de parlar i d’entendre’s, que busca fer les paus, que mira de gestionar els conflictes de manera raonada. Les actituds i postures contràries, doncs… no m’agraden.

Sento aldarull al carrer i miro des del balcó (que és el que fa la majoria de gent, quan hi ha algun possible sarau). No passa res. Un grup d’adolescents (nois i noies!) que criden, riuen i es fan alguna broma. I m’agrada. És el que haurien de fer: riure, amb el típic escàndol adolescent, i sense burlar-se de ningú de forma ofensiva. Llàstima que no sempre és així.

M’agrada entrar a la botiga a comprar el pa i que, mentre em saluden amb el bon dia, em donen ja el pa que saben que demanaré, perquè m’han vist venir de lluny; el fet provoca un somriure en les dues parts.

M’agrada veure, al matí, nenes i nens de pocs anys camí de l’escola, en companyia de pares, mares i/o germans grans… i rient. Indica una bon rotllo familiar i manifesten una alegria que s’encomana. A vegades no, a vegades es veu un nen o una nena petita amb cara seriosa, trista; i no m’agrada.

Avança el mes, i algun que altre dia va plovent. M’agrada aquesta pluja, per necessària. Un mes, el d’abril, en què s’han notat els canvis de temps més bruscos. Em comencen a agradar aquestes sorpreses del clima.

També agraden (m’agraden?) algunes sorpreses de l’Administració. I en aquest mes n’hem tingut alguna: ha estat forteta la referent al bloc de Venus, unida a un pla de remodelació del barri. M’agradarà veure com evoluciona tot, i com va el procés d’informació a les persones afectades…

A part de les activitats programades per les entitats per a aquest dia, m’agrada veure algun esquitx de Sant Jordi pels carrers del barri. No tots amb la mateixa finalitat, evident (no és el mateix tenir un detall amb la gent que fer-hi negoci). Però benvingudes les roses que llueixen en alguns racons dels carrers.

Arriba el final del mes i cau una mica de pluja. Possiblement no han arribat a mil les aigües d’aquest abril, però segur que han estat beneficioses, i m’agrada. Tampoc no crec que maig vingui cada dia amb un raig. Però clar, el territori on pot ploure és més extens que el barri…

Pep Alamán.