Es podria dir que ben bé encara no hem tornat de vacances, però hi ha qui durant el mes d’agost ha seguit prenent notes i observant el dia a dia del barri. Com cada mes, el veí Pep Alamán ens ha fet arribar la seva crònica. Moltes gràcies!!

Em va agradar una escena del primer matí del mes: un nen que respon al meu somriure amb un altre d’alegre, obert i espontani. ¿A qui no agrada una reacció així, que reconforta l’ànim?

La calor provoca molts efectes, i no tots m’agraden. Un dels que no és l’accentuació de les olors, de les males olors, per ser exactes; i en aquest mes, al carrer, ho he notat algunes vegades.

Passo uns quants dies fora i, quan torno, sento aquella mateixa nit un soroll insistent i poc habitual. I em pregunto qui proporciona xiulets a les criatures, que entren en una competició per veure qui aguanta més xiulant i qui ho fa més fort. S’ho passen bé, això sí.

En contrast, m’agrada el silenci de moltes estones a altes hores de la nit; un silenci que pot fer que només se senti el soroll d’un got de plàstic que el vent arrossegat per terra…

Alguna vegada he dit que no m’agraden certes imprudències per actituds incíviques, com ara passa un semàfor sense mirar si ve algú, amb l’actitud de “faig el que vull, i si ve algun vehicle, ja pararà”. Per això em va agradar veure aquell senyor esperant fins que es posés verd el semàfor per a vianants, tot i que no passava cap vehicle, en actitud de “tinc paciència i vull respectar”. En un cas així m’hi solidaritzo i m’espero amb ell.

També m’ha agradat veure aquell jove que desembolica un paquet… i es dirigeix a la paperera a llençar el paper que l’embolicava! En poc temps he vist dos casos semblants. Segur, seguríssim, que n’hi ha molts més que ho fan, però, com que habitualment es veu el contrari, no deixa de cridar-me l’atenció; i m’agrada.

M’agrada observar algunes precisions en el llenguatge, aquella paraula o expressió que pot canviar el sentit del que es vol dir, o afegir-hi alguna connotació. Per exemple, benvolguda periodista, quan dius que “aquest cap de setmana comença la lliga” (de futbol masculí, s’entén), estàs informant; però si dius “aquest cap de setmana per fi comença la lliga”, estàs opinant. De totes formes, comenci la lliga que comenci, no afecta gaire a la vida del barri, si no és en alguna conversa de carrer entre gent “experta” en temes futbolístics.

Sí que s’altera una mica la vida del barri quan apareix algun personatge famós a gravar una peli o un vídeo clip; em sorprèn el poder de convocatòria que poden tenir. Em sorprèn i em diverteix; no sé si m’acaba d’agradar del tot, la veritat.

Em resulten curioses les agrupacions dels coloms, segons els seus moments vitals: ben apinyats quan es tracta de menjar, o en escampada general quan arriba algun altre animal no gaire amic. Aquest mes he observat una forma en la qual no els havia vist mai encara: ben dispersos, com si no fossin amics, o estiguessin barallats, o necessitats d’estar aïllats reflexionant… O serà per la calor, que els dissuadeix d’estar juntets?

I és que calor i més calor seria una part del resum del mes. Calor, amb alguna breu pausa passada per una petita dosi d’aigua.

Pep Alamán.