Iniciem un nou curs al desdelamina havent acabat un mes d’agost força calorós, però que esperem que també hagi servit per gaudir d’aquest període estival amb els qui estimem. En Pep Alamán, ens fa arribar de nou la seva mirada en el ‘M’agrada, no m’agrada’ d’aquest agost.

M’agrada escoltar converses al carrer (sempre amb la prudent discreció!), i atrapar al vol alegries, drames, curiositats, informacions… o descripcions de “l’estat de la qüestió”, com aquell resum, a la terrassa d’un bar, de la monotonia que per a algunes persones suposa el mes d’agost al barri: “Claro, es que hay menos gente, y encima, con el calor que nos está haciendo…” Es veu que no tothom frueix igual d’aquest mes típicament vacacional.

Com m’agraden les mirades somrients, siguin infantils, juvenils, adultes… La llum del sol estival encara les fa més vives i acollidores.
Que poc m’ha agradat la mirada de menyspreu del “segurata” -alt, altiu, tatuat i dempeus- al subsaharià -també alt, però assegut, trist i intimidat.

M’agrada somriure a algun infant petit, o respondre al seu somriure i veure la seva satisfacció per haver trobat resposta. Tant de bo la vida respongués sempre amb simpatia als seus somriures!

M’agrada trobar grups de persones “prenent la fresca”, que es diu, a l’estil de molts llocs del país. Bonics moments de convivència, de tertúlia, de repassar el veïnat -tot s’ha de dir-, i de la tòpica i típica queixa del tipus “quina calor que fa”. Que som a l’agost, carai!
Però no, el pacífic ambient familiar de carrer fruint de “la fresca” no és comparable a posar música a tot volum fins a les 4 de la matinada; aquesta “familiaritat” no toca, i és molesta. I com que “oficialment” ningú no diu res, ningú no es queixa (no diem, no ens queixem), cap autoritat no intervé (per cert, m’agradaria saber si en altres contextos ho faria). I no agrada.

Es munta una celebració al carrer, un dia ja cap al tard: alegria, força gent, taules, cadires, begudes, menjar… I al final queda tot recollit i net, cosa que em va agradar (a les persones que netegen al matí suposo que també). Contrastava amb l’estat en què queda el lloc dels fets després d’altres celebracions al carrer; en aquests casos no m’agrada (a les persones que netegen al matí suposo que tampoc).

Acaba el mes d’agost, l’últim dia, amb “caloret”, però no massa. I els penúltims dies, fins i tot amb una mica de pluja i de baixada de temperatura, cosa que ja ha agradat, per compensar la molta calor, diürna i nocturna, de la majoria d’aquests 31 dies agosters.

La lògica del calendari avisa que, acabant agost, arriba setembre. Comença un nou curs. I m’agrada. O no.

Pep Alamán.