Després de les festes, no tots els arbres de Nadal van a parar allà on toquen. Quelcom del que n’ha estat testimoni el veí Pep Alamán, que també ens comparteix el seu punt de vista sobre les reaccions als esdeveniments amb armes de foc de principis d’any. Com sempre, moltes gràcies!!
No he estat al barri la Nit de Cap d’Any, però em van explicar que va ser tranquil·la, si més no per la zona venusiana. I em va agradar que em diguessin això.
De forma espontània, la persona jove que ve de cara el vespre d’un dia de la primera setmana de mes exclama amb to entusiasta: “Estoy feliz, voy a ingresar en un centro y me voy a desenganchar; el día 13…” M’agrada aquesta espontaneïtat i aquest entusiasme, no m’agrada la situació a què ha arribat aquesta persona, i m’agradaria que fos veritat que arriba a aconseguir el que vol i a ser feliç de debò.
No m’agrada trobar “arbres de Nadal caiguts” allà on no toca (tot i que fa gràcia). Perquè cada cosa té el seu lloc, oi? Igual que no m’agrada veure les persones escombraires davant de piles de porqueries amuntegades, amb cares i comentaris de desànim, com insinuant que “no avancem”. Deu ser que l’època posterior al Nadal ja ho té, això.
M’agrada observar el carrer el matí del dia de Reis, tot i que cada any hi surt menys canalla i ho fan més tard (les coses canvien). No m’agraden les joguines que són més un signe de “poderío” que una altra cosa.
No m’agrada sentir qui diu que al barri no hi ha conflictes, o qui els minimitza. I menys si ve de persones que, per la seva funció, haurien d’implicar-se en posar-hi remei. No m’agraden certs conflictes que creen por, fan malbé la convivència i estigmatitzen el barri. M’agrada que hi hagi persones capaces de parlar d’aquests temes amb serenitat, de plantejar què s’hi podria fer i d’apostar per donar visibilitat al que hi ha de positiu.
No m’agraden les promeses fetes en calent, després d’un conflicte seriós que s’escampa pels mitjans. M’agradaria menys càmeres i micros (o cap), més reflexió, més escoltar abans de fer declaracions i promeses (i coherència, si se’n fan). Tampoc no m’agrada sentir que no hi ha impunitat, perquè no és això el que es percep en massa ocasions.
Alguns dies de fred, a la meitat del mes. M’agrada aquest fred sec, molt més que la penetrant i traïdora humitat. M’agrada la sensació de calma i de silenci que provoca en l’entorn: és quan hom entén que a la natura li toca hivernar.
La natura hiverna. El barri, no del tot.
Pep Alamán.