El dia que anem a trobar a les pistes poliesportives de La Mina en Toni Porto, fundador i principal impulsor del Club de Futbol Tramontana del barri, és un dimarts a la tarda. Però, de fet, hauria pogut ser qualsevol altre dia de la setmana, ja que l’activitat d’aquest club no sembla parar mai per tal de poder acollir els més de 200 jugadors i jugadores que formen part d’algun dels seus equips.
Amb orígens l’any 2000 sota la idea de poder donar oportunitats als nens del barri, sense importar el seu nivell esportiu, tot just fa una mica més d’un any el club va iniciar una nova i important etapa creant el seu primer equip femení. Quelcom que l’ha fet aparèixer a molts mitjans de comunicació, i que els ha merescut diferents premis i reconeixements.
Incorporem, doncs, un nou Mapa Sensible amb la intenció de fer un repàs de tota l’aventura viscuda durant aquest any boig, però també per conèixer el Tramontana i els valors amb què es va fundar, clarament arrelats al caràcter mateix del barri de La Mina.
Tot va començar amb un únic equip de 17 infants en la categoria de benjamins, i amb no poques dificultats econòmiques per poder fer front a totes les despeses que això suposava. Els objectius, però, no eren només guanyar partits sinó esdevenir una escola de futbol i un punt de referència per a tots aquells nens. Un lloc on es valora l’esforç per sobre dels resultats, i que serveix de punt de referència per a superar-se en altres aspectes de la vida com els estudis. Aquí en Toni treu pit i recorda amb orgull sa alguns dels nens que han passat pel club, que ara porten també els seus fills i filles al Tramontana.
Amb els anys van anar afegint categories fins a arribar al seu primer equip federat, que va ser de futbol sala. El club també ha passat per diferents seus i camps d’entrenament, tot i que ja fa molts anys que tenen la seva base al Pavelló Olímpic Municipal de La Mina, i més concretament a la pista de futbol set de gespa artificial. Ara treballen en el condicionament de nous espais que els permetin una major comoditat, ja que els vestuaris actuals se’ls han quedat petits.
Una incorporació destacada al Tramontana, com hem comentat, va ser fa un any l’estrena d’un equip de futbol femení federat. Una idea que en un inici va poder semblar tenir certs riscs, però que el temps ha demostrat que ha enfortit encara més el club. La majoria de les seves jugadores són gitanes, com passa també a la resta d’equips, i això va dur a pensar en un possible rebuig de famílies que no acabessin d’entendre el projecte. Ara, a aquest equip femení, també n’han incorporat un d’infantil i un d’amateur; quelcom que demostra el rotund èxit i la necessitat d’ampliar les oportunitats de jugar a tothom.
El ressò mediàtic i el reconeixement institucional que ha tingut aquest fet, és molt ben valorat per en Toni, que veu com a l’equip femení li han arribat oportunitats inesperades com ser convidades a un torneig a Alcoi o pròximament al País Basc. A les jugadores tampoc els sembla importar i, entre premi i premi, aprofiten les ocasions per donar-se a conèixer i continuar trencant barreres.
El que és clar, és que al Tramontana no li espanten els nous projectes i ni adaptar-se als reptes del futur. Fidel als valors amb què va néixer, estem convençuts que els esperen encara molts anys al davant per continuar creixent i ser una part important del teixit social del barri de La Mina.