Nova col·laboració d'en Agustí Clua a desdelamina.net; aquesta vegada l'Agustí ens fa un fàbula sobre els arbres d'un dels solars abandonats del barri

Les màquines van arrasar fa un any els terrenys de Can Co, de la família Sabadell, en un dels extrems del barri, al costat de l’avinguda de Raimon de Penyafort. La parcel•la, a l'espera de futures construccions, s'ha convertit en un solar desolat, puntejat de les herbes que el sol de l'hivern i les escasses pluges han consentit.

Hi sobresurten dos únics arbres, una magnòlia i un nesprer, situats al mig del descampat, a poca distància un de l'altre. Cara a cara, com els dos únics supervivents de la desfeta. Per fi cara a cara, en un duel que mai no haurien imaginat, ja aclarits del tot els camins del festeig, de la correspondència.

A partir d'ara, ells són els que han de respondre del seu entorn, i advocar per la perfecció de la naturalesa. Intentant no sospitar que algú, d'un dia per a l'altre, els pot arrencar de soca-rel, per a sempre. Fabulant amb el fet que artistes diversos, apostats als terrats i als balcons que els envolten, plasmin la seva solitud benigna. Somniant que la primavera que batega en els ulls dels infants proclamarà frondositats mai vistes. I que les rames d'ambdós superaran a poc a poc els sis metres que els separen, que podran per fi enllaçar-se i empeltar-se amb el corrent dels dies.

Perquè saben que ningú, un cop confirmada l'abraçada fraterna dels dos arbres, no gosarà de trencar l'encanteri, provat del tot l'enèsim miracle de la natura.

Agustí Clua