Col·lectiu Ronda creu que és possible impugnar el projecte d’expropiació de Venus per incloure el decret Haus, eliminant el “xantatge” actual

  • Categoria de l'entrada:Espai públic

La setmana passada les veïnes afectades pel procés d’expropiació i enderroc del bloc Venus al barri de La Mina que han iniciat accions per reclamar millores en la indemnització per danys al patrimoni, es van reunir en assemblea per ser informades de l’estat de la qüestió. Qui els convocava era Col·lectiu Ronda, el grup d’advocades que els representa, amb l’advocada Mariona Torra al capdavant.

La trobada va ser dimecres 5 de juny a la tarda a l’Espai Cultural Font de La Mina, on s’hi van presentar un centenar de persones afectades i força membres de la premsa que han publicat cròniques del que es va dir i com va anar. Aquest n’és un recull:

-El Periódico: ‘El bloque Venus de La Mina da la batalla legal por su expropiación: “Es un chantaje”’
-Beteve: ‘Els veïns de l’edifici Venus titllen de “xantatge” la proposta d’expropiació del Consorci de la Mina’
-Tot Barcelona: ‘El bloc Venus de la Mina es nega a claudicar al “xantatge” administratiu’
-Punt Avui: ‘Els veïns de l’edifici Venus qualifiquen de “xantatge” que per ser reallotjats hagin de retirar les demandes’

Com es pot veure, la gran majoria dels articles sobre la reunió destaquen en el seu titular la paraula ‘xantatge’, però el cert és que pot costar força d’entendre exactament a què es refereixen les veïnes quan fan aquesta acusació. Sobretot, perquè només afecta a un determinat grup de veïnes, concretament als que van posar demandes, i no a la totalitat dels casos del bloc.

I és que, si ens hi fixem bé, veurem que el cas de l’edifici del carrer Venus no només és complex per tots els anys d’endarreriment del procés (més de 20) i la situació d’algunes de les persones que hi viuen, sinó que també hi hem d’afegir el fet que no totes les veïnes estan sota el mateixos paraigües. Hi ha diferents casuístiques en funció de diversos factors, que fan que no tothom esperi una mateixa resolució per part de l’administració.

Així, i en concret, el passat dimecres, el que el Col·lectiu Ronda va proposar al veïnatge de Venus són dues accions que podrien afectar a dos grups ben diferenciats:

-Proposta d’impugnació del projecte d’expropiació per incloure el decret Haus, per tal d’anul·lar el ‘xantatge’
(afectaria persones propietàries amb dret al reallotjament urbanístic que volen ser reallotjades i tenen activa una demanda contra l’administració)

En el redactat actual del projecte d’expropiació de Venus, aprovat pel Consorci de La Mina el passat abril, el decret Haus (que millora de forma molt substancial les condicions de reallotjament) només hi apareix com una possibilitat, no com un dret per a totes les afectades amb dret al reallotjament urbanístic.

Així, les veïnes, per a poder-se acollir al Haus, han de pactar amb l’administració que, a hores d’ara, està exigint que no existeixi cap demanda judicial per a acceptar-ho. Això afecta a totes aquelles persones propietàries que en el seu dia van reclamar una millora en la indemnització per danys patrimonials que el Consorci va valorar en tan sols 5.000€.

És aquí on algunes veïnes denuncien el ‘xantatge’, que l’administració estaria fent en acceptar només les condicions de Haus (més favorables) quan no hi ha demanda o aquesta es retira. És el que anomenen un ‘mutu acord’, en el que una part millora les condicions i l’altra no interposa contenciosos (acceptant, per tant, els 5.000€ pels danys al patrimoni, i no lluitant als jutjats pels 140.000 de la demanda que es va iniciar).

La proposta del Col·lectiu Ronda, que creu que té força possibilitats de guanyar-se, cerca la impugnació de tot el projecte per tal que el decret Haus passi a considerar-se un dret i no només una possibilitat.

Això, de tenir èxit, anul·laria per complet la possibilitat de fer el ‘xantatge’, ja que directament tothom amb dret al reallotjament urbanístic passaria a poder optar a les condicions millorades, independentment de si es té o no una demanda per a la millora dels 5.000€ als danys al patrimoni.

-Proposta per a realitzar una valoració independent del preu per metre quadrat
(afectaria a persones propietàries què, per un motiu o altra, optin per una indemnització econòmica)

Totes les veïnes que hagin de ser indemnitzades econòmicament pel seu habitatge (ja sigui perquè no tenen dret al reallotjament urbanístic, o perquè senzillament prefereixen aquesta opció) tenen valorats actualment els seus pisos en uns 1.500€ el metre quadrat.

La segona proposta del Col·lectiu Ronda, implica encarregar un estudi arquitectònic independent per tal de determinar el valor real actual del metre quadrat dels pisos del bloc Venus.

Així, en el cas que l’estudi acabi valorant a l’alça els preus, es podria iniciar un nou procés amb l’administració (que podria acabar al jutjat en cas de no arribar a un acord) per tal de fixar un nou preu.

Col·lectiu Ronda va dur a la reunió papers per a recollir les signatures de les persones que ja estaven preparades i compromeses aquell mateix dia per tirar-les endavant. La resposta, però, no va ser multitudinària i en el moment de marxar només tres veïnes van firmar per poder posar en marxa la primera proposta, la del ‘xantatge’.

La desesperació, el cansament acumulat, i el cost econòmic que representa engegar les propostes legals; fan que l’esforç estigui començant a ser massa alt per a algunes famílies. La mateixa Paqui Jiménez, portaveu de les afectades de Venus, reconeix que no tothom podrà tenir prou forces per arribar fins al final sense haver de renunciar a algun dels drets que creuen que els pertoquen. Ella sempre diu que arribarà fins al final, passi el que passi, però és molt conscient que no tothom està en les mateixes condicions d’aguantar aquesta lluita contra l’administració pel reconeixement d’una situació injusta que ja fa massa anys que dura.

Durant la reunió es va dir en diverses ocasions que el Consorci de La Mina ara mateix només disposa de 23 pisos per al reallotjament, quelcom que fa pensar que no es podrà trobar una opció per a tothom que s’hi vol acollir en el curt termini. Per això, veient que encara queden anys per endavant, s’animava a les persones afectades a unir-se a les propostes, entenent que retirar les demandes (o no posar-ne de noves) probablement tampoc era garantia d’accelerar-ne el resultat.

Com sempre que parlem del cas de Venus, acabem dient que haurem de veure com avança el cas. El procés encara és molt lluny de tancar-se i les incògnites sobre com es resoldrà segueixen ben obertes.