Aquests dies, fent una cerca a la xarxa, hem comprovat com de difícil és trobar bons titulars sobre el barri als mitjans. Per a l’altra cara de La Mina, la més oculta, la que més ens agrada, cal fer zoom en profunditat. Per aquest motiu, tant si coneixes poc sobre el barri com si vols apropar-te més a allò que passa desapercebut, t’animem a continuar llegint aquest recull de reportatges audiovisuals publicats als mitjans de comunicació.
Una de les cares més amables del barri de La Mina la va mostrar en Quim Masferrer i el seu equip a El foraster. El programa de TV3 obria la seva sisena temporada amb un especial sobre La Mina. Era mitjans de gener del 2018 i l’episodi aconseguia màxima audiència de la televisió catalana amb el Tío Lele, la Loli, la María i Gervasio Deferr com a testimonis principals. Entre humor i realitat, es mostrava una mirada càlida, pròxima i carinyosa del barri.
Precisament en Gervasio Deferr va ser protagonista d’un altre reportatge de TV3. En aquest cas, del programa 30 minuts. El mitjà feia visible la transformació del barri i el jovent a través de l’esport amb l’episodi “Els guerrers de La Mina”. El Club de Lluita Olímpica de la Mina i el gimnàs de gimnàstica rítmica es mostraven com exemples de superació i disciplina.
No és aquest l’únic programa de 30 minuts dedicat a La Mina. L’any 2009, amb “Barraques. L’altra ciutat”, el mitjà feia un exercici de memòria històrica per explicar com era la Barcelona barraquista entre els anys 40 i 80 a zones com el Camp de la Bota. Una manera de fer visible els orígens del barri per entendre millor la seva arrel i el seu present.
I si tirem encara més enrere, l’any 2002, amb el 30 minuts de “La Mina: punt zero”, podrem conèixer la història més propera del barri a partir del Pla de Transformació Integral, una proposta que cercava el canvi en el territori a partir d’intervencions urbanístiques i socials.
El jovent també ha estat sovint protagonista als mitjans en clau positiva. L’antiga 8tv publicava el reportatge “Contra l’estigma de La Mina”, un relat construït a partir de la veu d’un grup de joves que comparteix les seves experiències personal per mostrar una imatge diferent i més justa i esdevenir un exemple per als més petits.
El valor transformador del jovent del barri també es veu reflectit al documental “Una Mina de colors”, elaborat per Zosen i Mina Hamada després de la intervenció artística que van dur a terme al bloc del carrer Estrelles. Vuit minuts on s’explica el procés participatiu amb infants i adolescents del barri per posar-hi color i ànima al paisatge urbà. Una mostra també del poder del treball comunitari i en xarxa.
Més art i més participació trobem també al videoclip “Fills de La Mina”. Adolescents i joves d’alguns projectes del barri (Salesians La Mina, Casal dels Infants, Institut Escola La Mina i Espai Jove La Mina), elaboraven un rap en català amb l’ajuda del cantant Nel·lo C., i del rumber Rafalito Salazar. Una proposta liderada per Plataforma per la llengua per reivindicar l’ús del català al territori.
Un altre aspecte positiu sobre el barri que ens ha agradat trobar a la xarxa són les mostres de treball comunitari i el poder veïnal. En aquest sentit, la Directa feia públic el reportatge “Sortir de Venus: divuit anys de lluita contra un bastió del barraquisme vertical”, on mostrava l’origen del conflicte sobre l’edifici Venus i la reivindicació del col·lectiu de veïnes i veïns afectats. En Josep Maria Monferrer i la Paqui Jiménez, entre d’altres representants, parlaven davant les càmeres per explicar la seva lluita contra les administracions.
Aquest és el nostre recull personal de reportatges. Estem convençudes que hi ha altres cares ocultes de La Mina circulant per la xarxa. Si en trobes, fes-nos-les arribar per completar aquest article i sumar energies per donar-hi una volta a la imatge pública del barri.