Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

L'apretada

1 setmana 4 dies ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda

L'apretada

1 setmana 4 dies ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda

Llum verda a les obres de l’hotel del Port de Badalona

1 setmana 4 dies ago

El consell d’administració de Marina de Badalona ha aprovat la licitació de les obres de construcció i la gestió de l’hotel del Port.

En la sessió celebrada divendres 28 de setembre, es va donar llum verda a l’últim tràmit que permetrà que el projecte sigui una realitat a finals del 2020. Seguidament, el 3 d’octubre es va signar el contracte entre Marina de Badalona i l’empresa guanyadora de la licitació, el grup C4T-Tourism Business Builders, que posa el punt i seguit per a l’inici de les obres. El consell d’administració va aprovar la proposta que va rebre de la mesa de contractació, integrada per l’Ajuntament de Badalona, el Consell Comarcal del Barcelonès i Marina de Badalona.

Tot aquest procés de licitació del projecte va començar fa gairebé dos anys, el 23 de desembre del 2016, quan la mesa va donar el vistiplau a l’inici dels tràmits. En un primer moment, el grup hoteler que havia de gestionar la instal·lació era Melià Hotels, però finalment serà Sallés Hotels. Aquest grup és propietari de vuit establiments de quatre i cinc estrelles repartits per Catalunya, Ciudad Real, Màlaga i Mallorca.

Es preveu que en les pròximes setmanes es faci un acte de presentació on també es farà públic el calendari del projecte. Les obres als terrenys començaran aquest mateix mes d’octubre, amb una durada d’un any per construir la plaça i l’aparcament i un altre any per a l’hotel.

VIADUCTE DAMUNT DEL CANAL
Per altra banda, i segons ha avançat La Vanguardia, Marina Badalona també ha definit ja el disseny del viaducte del tren damunt del canal. El projecte costarà uns 11 milions d’euros i incorporarà una reserva d’espai per a la desitjada arribada del Trambesòs.

Redacció

Les obres del lateral de la C-31 acabaran a principis de l'any vinent

1 setmana 4 dies ago

La visita a Badalona del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, va acabar amb un grapat de temes importants de la ciutat tancats i amb data.

Dilluns, el conseller es va reunir amb l’alcalde Álex Pastor i diversos representants dels partits polítics locals. La primera parada de la visita va ser a les obres de construcció de la calçada lateral de la C-31. Aquí, Calvet va aprofitar per anunciar que les obres acabaran el primer trimestre del 2019, uns treballs que va qualificar de “bàsics per a Badalona i per a l’àrea metropolitana”. Els operaris van començar a treballar a la calçada de l’autopista la tardor de l’any passat i acabaran després d’un any i mig d’obres i una inversió de 3,8 milions d’euros.

INTEGRACIÓ URBANA
Pel que fa a l’autopista, però, aquesta no va ser l’única notícia. I és que el conseller es va comprometre a desenvolupar i assumir el cost de l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic que ha de servir per acabar amb la barrera arquitectònica i social més important de la ciutat. “Volem transformar el territori en positiu i minimitzar la repercussió de la C-31”, va dir Calvet.

BADALONA CAPAÇ
L’altre gran titular que va deixar la visita del conseller va ser l’anunci de l’acord per al nou centre de la Fundació Badalona Capaç, dedicada a la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, que es farà al barri de Pomar. L’acord permetrà, a més de la construcció d’aquest centre de dia, impulsar una actuació d’habitatge social a l’avinguda Marquès de Mont-roig, al Congrés, on es faran més de 100 pisos de lloguer social. En principi, l’acord obtindrà la unanimitat al Ple municipal, on previsiblement s’aprovarà el conveni legal en la pròxima sessió ordinària d’aquest mes d’octubre i s’enterrarà així l’alternativa del polèmic projecte amb Mercadona.

COL·LECTOR DE LLEVANT
Durant la seva visita a Badalona, el conseller Calvet també es va comprometre amb altres qüestions d’infraestructures cabdals per a la ciutat. Una d’elles és el trasllat del col·lector de Llevant gràcies a un acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua que finançarà i encarregarà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la redacció del projecte. I també es va tractar el desenvolupament de les àrees de Sant Crist i l’Estrella. “Aviat podrem tancar els acords amb el veïnat afectat per poder alliberar l'espai necessari per construir el darrer tram dels laterals de la C-31”, va afirmar l’alcalde Pastor.

“REGUST AGREDOLÇ”
Els partits de l’oposició, per la seva banda, van celebrar aquestes notícies, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i el departament de Territori. L’anterior executiu de Sabater veu els acords amb un “regust agredolç” perquè considera que es van començar a gestar en el seu mandat, en paraules d’Oriol Lladó (ERC). A més, ja s’ha afanyat a remarcar que cal seguir apostant per polítiques de mobilitat sostenible, com per exemple el projecte de carril bici del lateral de la C-31.

Redacció

Inauguren el centre més gran d’Europa contra la leucèmia a Can Ruti

1 setmana 4 dies ago

Badalona pot presumir de tenir el centre científic més gran d’Europa que es dedica exclusivament a investigar tractaments contra la leucèmia. La Fundació Josep Carreras va presentar, divendres passat, el nou campus de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia, situat al costat de l’Hospital de Can Ruti. L’acte va aplegar diversos investigadors, polítics com el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, i el tenor Josep Carreras, que va impulsar la Fundació després de recuperar-se de la leucèmia.

Amb més de 10.000 metres quadrats, l’espai aplegarà centenars d’investigadors d’arreu del món per trobar una cura a aquesta i altres malalties relacionades amb la sang. Des del 5 d’octubre de l’any passat hi treballen un centenar de persones, però es preveu que aquesta xifra anirà creixent.

La Fundació Josep Carreras, juntament amb altres empreses privades com l’Obra Social La Caixa, ha invertit 26 milions d’euros en la construcció i posada en marxa d’aquest centre, que també ha comptat amb finançament públic.

5.400 NOUS CASOS CADA ANY
La leucèmia és un dels càncers amb més afectació a l’estat espanyol, sobretot entre els infants. De fet, cada any es diagnostiquen gairebé 5.400 casos nous de leucèmia. Evarist Feliu, el vicepresident de la Fundació i coordinador científic de l’Institut, va afirmar que s’ha passat “d’un 100% de mortalitat els anys seixanta a un 80% de curació en nens i un 40% en adults, però cal continuar investigant-ne les causes i els tractaments”.

Entre els objectius del nou centre hi ha la immunoteràpia i els tractaments especialitzats i personalitzats per a cada pacient. Hi treballaran, de manera conjunta i coordinada, investigadors amb diverses formacions: metges, biòlegs, bioquímics, bioinformàtics i farmacèutics, que buscaran noves línies de recerca.

Redacció

Acord per potenciar el conreu de vi a la Vinya d’en Sabater

1 setmana 4 dies ago

La Vinya d’en Sabater va rebre dilluns la visita de representants de l’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català de la Vinya i el Vi. El motiu va ser la signatura d’un conveni de col·laboració per estudiar la possibilitat d’incloure noves varietats de vinya locals als conreus de la zona.

En concret, l’objectiu de l’acord és analitzar si seria viable l’adequació de quatre noves varietats de vinya (picapoll blanc, garrut, garnatxa negra i pansa blanca) a tècniques de conreu ecològic. A través de la investigació d’aquestes varietats ancestrals, es vol ampliar el coneixement tècnic i científic del territori de Santa Coloma en l’àmbit dels vins i, també, recuperar l’activitat agrícola al municipi.

En el cas que la recerca confirmés la viabilitat de la iniciativa, es faria un informe tècnic que es portaria a la pràctica en un termini d’aproximadament quatre anys. El projecte disposaria d’un pressupost de gairebé uns 50.000 euros.

PATRIMONI VITÍCOLA
L’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català de la Vinya i el Vi col·laboren per recuperar el patrimoni vitícola de la ciutat des de fa més de tres anys. En concret, el març del 2015 es va impulsar la plantació de les primeres hectàrees a la Vinya d’en Sabater. La verema i les tasques de manteniment d’aquest espai les du a terme l’alumnat del curs d’Horticultura i Floricultura de la Casa d’Oficis, un programa que forma part del Servei d’Ocupació de Catalunya. Des de la primera plantació de les vinyes, han participat un total de 40 joves.

Redacció

Punxar-se amb seguretat: la sala de venopunció de la Mina

1 setmana 4 dies ago

Tot i que popularment es coneixen com a narcosales, els professionals que hi treballen insisteixen a anomenar-les sales de venopunció. Es tracta d'espais destinats a toxicòmans, zones on poden consumir heroïna o cocaïna sota supervisió mèdica i amb garanties sanitàries i higièniques.

A Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina, hi ha la sala més gran i amb més usuaris de tot Catalunya: acull el 60% de tots els toxicòmans que decideixen punxar-se en un centre, més que les onze sales restants juntes. Aquest espai de venopunció -que depèn del departament de Salut- funciona des del juliol de l’any passat, quan va entrar en funcionament el nou Centre d'Atenció Primària (CAP) del barri, del qual forma part. Abans, però, Sant Adrià ja tenia el Local de la Mina, ubicat en uns mòduls entre l’edifici Venus i la comissaria dels Mossos d’Esquadra, que funcionava com a narcosala. Ja sigui a l’antic espai o al nou, el nombre d'usuaris ha anat creixent amb el temps fins a arribar als prop de 2.000 toxicòmans diferents en un sol any.

TENDÈNCIES OPOSADES
Tot i que les xifres no paren d'augmentar, el nombre de persones que es punxen als centres de Barcelona ha disminuït a causa de l'aparició dels narcopisos. De tots els usuaris de la sala de la Mina -uns 100 al dia-, el 80% procedeixen de la capital, on actualment hi ha cinc sales. La resta venen de diversos punts del Barcelonès Nord, ja que és la sala més propera que tenen els toxicòmans de Santa Coloma o de Badalona. Aquests últims compten amb una unitat mòbil disponible les tardes de dilluns a divendres. El centre de la Mina, en canvi, obre cada dia de deu a vuit del vespre, i d'onze a sis de la tarda els caps de setmana.

CONSUMIDORS HABITUALS
L’equipament té 11 punts de consum intravenós -espais on punxar-se- i una sala per a fumadors d'estupefaents. Té capacitat per acollir 12 usuaris a la vegada, que acostumen a consumir entre 3 i 4 dosis diàries d'heroïna o cocaïna que compren ells mateixos fora de la sala. De fet, aquest servei està destinat a persones que consumeixen de manera habitual. Un 80% dels usuaris són homes, d'una mitjana de 35 anys.

Un cop l'usuari entra a la sala, els professionals s'asseguren que sigui una persona depenent -que no consumeixi per oci- i, sobretot, major d'edat. Si es tracta d’un menor, deriven el cas a la DGAIA. Els usuaris que hi entren per primera vegada s'han de registrar amb les dues primeres lletres del seu nom i cognom i amb la data de naixement per obtenir un codi d'identificació. Un cop a dins, se'ls cedeix material d'un sol ús com xeringues, paper, alcohol per desinfectar o una goma perquè puguin punxar-se amb seguretat. També hi ha una sala de cafè i calor on els usuaris poden descansar abans i després d'haver consumit. Amb aquests passos, els toxicòmans eviten contraure malalties com el VIH o patir una sobredosi. El 2015, la sala va arribar a atendre uns 80 casos de sobredosis, una xifra que ha anat decreixent amb els anys.

El local també té un programa d'intercanvi de xeringues per als usuaris que decideixen consumir fora del recinte o fora de l'horari d'obertura del centre. Se'ls faciliten xeringues a canvi que tornin les que han utilitzat. L'any passat, la sala de la Mina va repartir unes 183.000 xeringues esterilitzades, més d'un terç del total de Catalunya.

Clàudia Ramos Có

Sant Adrià és un dels llocs on els pisos de segona mà pugen més

1 setmana 4 dies ago

El preu de l’habitatge de segona mà ha pujat durant el tercer trimestre d’aquest any a gran part de Catalunya en comparació al mateix període de l’any passat. El segon augment més gran s’ha produït a Sant Adrià de Besòs, on la crescuda ha estat del 10,8%. Només hi ha un municipi de Catalunya, Montornès del Vallès, on l’augment ha estat superior (12,8%).

Les xifres formen part de l’últim informe de l’Índex Immobiliari Fotocasa, que mostra com el preu mitjà per metre quadrat d’un pis de segona mà a Catalunya és de 2.507 euros. En el cas de Sant Adrià, la xifra s’enfila fins als 3.099 euros al metre quadrat. Els preus pateixen l’efecte del trasllat de barcelonins a l’àrea metropolitana a casa dels elevats preus de la capital

Beatriz Toribio, directora d’estudis del portal immobiliari Fotocasa, afirma que “ara per ara s’està molt lluny d’una possible bombolla immobiliària, atès que les xifres d’activitat són molt baixes”. Tot i això, Toribio alerta que “els forts increments que s’observen en algunes zones de les grans ciutats han de mantenir-nos en alerta.

Redacció

Pujol demana més Mossos a Tiana per lluitar contra els robatoris

1 setmana 4 dies ago

L’alcaldessa de Tiana, Ester Pujol, va aprofitar la celebració del Consell d’alcaldes i alcaldesses per reclamar més efectius dels Mossos d’Esquadra i més suport a les policies locals per combatre els robatoris que s’han produït en diferents cases del poble en els últims temps.

Durant la trobada, Pujol va transmetre als responsables del departament d’Interior i als comandaments dels Mossos d’Esquadra la preocupació pels robatoris. Els representants polítics i policials, per la seva banda, es van comprometre a reforçar la seguretat amb més presència policial.

El problema dels robatoris a diferents cases del poble, principalment de les urbanitzacions, és un problema que fa temps que amoïna els veïns. De fet, a principis de setembre un grup de veïns van decidir alçar la veu després d’un estiu amb gairebé una desena de robatoris. En senyal de protesta, alguns d’ells van fer sonar les alarmes de casa seva per reclamar més mesures de seguretat. La iniciativa, sorgida de Les Costes i els Vessants -dues de les urbanitzacions amb més robatoris-, es va escampar per altres indrets del poble.

Uns dies més tard la qüestió va arribar al Ple municipal després que Junts per Tiana interpel·lés a l’equip de govern.

Redacció

El comerç de Montgat surt al carrer en una nova Fira Turó

1 setmana 4 dies ago

La rambla del Turó del Mar de Montgat va acollir dissabte una nova edició de la Fira Turó. Els comerços locals van sortir de les seves botigues per un dia i van envair al carrer per donar-se a conèixer entre els veïns i veïnes.

Des de les deu del matí i fins a les nou de la nit, es van poder veure parades amb de tota mena de productes. Hi va haver, entre d’altres, una oferta variada de cerveses artesanals o peces de roba. A més, els botiguers van oferir una degustació de tapes i van animar els visitants a participar en un sorteig dels seus productes.

De manera paral·lela, la Fira Turó va organitzar un programa lúdic amb activitats per a tots els públics. Una de les propostes que va tenir més bona acollida entre els més petits va ser la participació d’un pintacares que va maquillar els nens i nenes que van anar a la fira.

La jornada es va completar amb altres activitats, com ara un taller adreçat al públic familiar i un concert del grup ADT.

Redacció

Estopà (Snatt's Sant Adrià): “No tornarem a ser la sorpresa”

1 setmana 4 dies ago

La sabadellenca conversa amb Línia Nord dies abans de debutar a la Liga Dia al capdavant del sènior lila en la segona temporada del club a la màxima categoria del bàsquet estatal femení. Parlem amb ella dels canvis que ha patit la plantilla,
de les expectatives que té l’equip i de la presència femenina a les banquetes.

S’estrena a la lliga diumenge a Madrid. Quines sensacions té pocs dies abans d’aquest primer partit?
Una mica millor cada dia. Amb tantes jugadores noves, que han anat arribant de mica en mica, al final un mes de preparació se’t queda una mica curt. Al cap i a la fi, volem transmetre una filosofia de joc i això requereix, per sobre de tot, temps.

L’anunci de la seva arribada va ser el passat 1 de maig. Se li han fet llargs aquests mesos?
És cert que ha passat molt temps, però de seguida vam començar a mirar com havia de ser plantilla i calia preparar moltes altres coses. Hem fet feina, fora de pista, durant tots aquests mesos: hem planejat la pretemporada, el curs, hem incorporat jugadores, ha calgut fer l’staff de nou... La veritat és que no he tingut temps per avorrir-me.

Tornem a la competició. El debut és una repetició de l’enfrontament de la temporada passada contra el Gernika. L’any passat, victòria lila.
Sí, però enguany serà diferent. Fa un any vam jugar un molt bon partit, però si no recordo malament, Gernika arribava al partit sense dues o tres jugadores. En aquest sentit, no canvia sobre com es va afrontar aleshores: per pressupost i per plantilla són les favorites i, a més, venen de jugar la ronda prèvia d’Eurocup.

Què li sembla el format de l’Open Day que la lliga va posar en marxa la temporada passada?
Està molt bé, és una manera de donar visibilitat al bàsquet femení i a la lliga. Això se suma a què alguns partits també es poden veure en obert per televisió (a Teledeporte i a Esport3). Qualsevol decisió que serveixi per donar una empenta a l’esport s’agraeix. L’única part que potser no agrada a alguns entrenadors és que hi ha un partit de la temporada que no jugues a casa.

L’estrena oficial, però, va ser fa vuit dies contra el Cadí La Seu (la semifinal de la Lliga Catalana femenina) en un partit que es va decidir en la penúltima jugada. Quines conclusions n’extreu?
No vam començar massa bé el partit, vam anar de menys a més. Després vam ser més agressives en defensa, més intenses i vam córrer més. Al final va ser un partit a cara o creu, però no crec que s’hagi de fer la lectura que el partit es va decidir per l’últim triple de la Seu. Al final sí que era un partit oficial, però per a nosaltres va ser l’últim test de la pretemporada i la balança final és molt positiva, perquè al final no només has de considerar si perds, sinó també com ha estat la derrota i veure que hem estat competint contra un rival de la lliga i que hem tingut opcions és una bona notícia.

Un any més, com mana l’ADN del club, s’aposta per la joventut i pel planter...
Sí. Penso que si les jugadores de la base ens ajuden a entrenar, no hem de tenir cap problema en posar-les a la pista. Però això s’ha de fer sense cremar cap de les seves etapes de formació, sinó perquè creiem que en el moment necessari ens poden ajudar, si no seria contraproduent. Ara mateix, la generació júnior, de l’any 2001, la qual conec perfectament, està en disposició d’ajudar-nos. Tot i això, el salt a la Liga Dia és molt gran, i per tant cal tenir cura i protegir-les, saber quan es pot donar aquests minuts i quines responsabilitats poden i no poden tenir.

En la plantilla del primer equip repeteixen quatre jugadores del curs passat (sense comptar la capitana Hurtado, fora de combat per lesió) i han arribat sis peces. Fins a on es pot arribar amb això? Com serà l’Snatt’s d’Estopà?
És difícil dir fins a on podem arribar, perquè això també depèn dels altres equips, que s’han reforçat molt i molt bé, de manera que estic segura que el que afrontarem a partir de diumenge serà encara més dur que la temporada passada. A més, la nostra competició està molt concentrada, es juga en pocs mesos, com he dit abans ens trobem hi ha poc temps per preparar-ho i és tremendament exigent. Tenir tantes jugadores noves és un hàndicap, però l’únic que no és negociable és l’esforç, que tothom sigui conscient que donarem el nostre màxim. Pel que fa a l’estil de joc, serà semblant al de les últimes temporades amb els diferents entrenadors que hi ha hagut a la casa. Sempre intento fer una proposta que encaixi amb l’equip que tinc; amb jugadores petites és evident que hem de defensar i apretar el cul, però no sempre. Hem de ser valentes, i ho serem cada setmana, però tampoc ens tirarem pel precipici.

El curs passat l’equip va ser la gran sorpresa de la lliga, però aquest any no hi és aquest factor. Això és un desavantatge?
Ser l’equip sorpresa només passa un cop, no ho tornarem a ser. La segona temporada sempre és més difícil que la primera i passa sempre, encara que els resultats no hagin estat tan positius com els que vam aconseguir nosaltres el curs passat. No sé si diria un desavantatge, no vull començar amb una visió negativa. Tornant al partit de Gernika, no sé com ho afrontarà el seu entrenador (i els de la resta d’equips) però tots estaran més alerta. No ens veuran igual, no serà el mateix.

L’estructura de la competició canvia, amb dues places més per al play-off. Amb els resultats del curs passat, l’equip hi accediria. És realista pensar que es pot acabar entre les vuit millors?
No és ni realista ni esbojarrat. L’objectiu és assegurar que l’any que ve seguim a la categoria i no m’agrada parlar ni de Copa ni de play-off, però tampoc ens podem posar cap límit. Com he dit abans, ja veurem on ens porta la competició. Depèn de la feina que fem durant la setmana, de com es desenvolupen els partits... No dependrà només de nosaltres. Això sí, avui jo et firmo aconseguir la permanència.

Arriba al primer equip després d’haver estat assistent de Jordi Vizcaíno i de Fabián Téllez. Amb què es queda de cadascun d’ells?
Són diferents entre ells i sempre m’agrada quedar-me amb tot el que encaixa o s’adapta a la meva manera de fer. El Jordi, per exemple, em va donar molta confiança en el meu darrer últim any de jugadora. Hi ha alguns punts comuns, com la manera de defensar, de compartir la pilota o d’entrenar, tot i que també la forma que tenen de transmetre és diferent. També és molt diferent la dinàmica entre Copa Catalunya (una època en la qual s’entrenava tres cops a la setmana) o la que trobarem ara a la Liga Dia, en la qual cal ser molt més curós amb les càrregues de treball i amb la planificació. He après molt dels dos.

Aleshores, quin tipus d’entrenadora serà Glòria Estopà? Quins són els seus referents?
Si he de dir dos, Jaume Ponsarnau i Jordi Vizcaíno, però sense desmerèixer ningú més, perquè com a jugadora també he treballat amb Lucas Mondelo, Isaac Fernández o Fabián Téllez, entre altres. Però no només d’ells, perquè també aprenc molt dels nois que tinc com a ajudants al cadet; al final hi ha una jerarquia que és inevitable en tots els aspectes, però sempre intento prendre les decisions en comú, parlar en plural, perquè si ho fem bé és una feina col·lectiva, i si es fa malament, també. Al final, tinc el poder de prendre la decisió final, però tot el que es treballa a pista és consensuat amb el meu staff. Participen, proposen i tenen un rol actiu en tots els aspectes de la preparació.

Acabem. Vostè és una de les tres entrenadores d’equips catalans que juguen a les màximes categories dels seus esports i també una de les úniques tres entrenadores de la Liga Dia. Què li diuen aquestes dades?
Hi ha dues maneres de veure-ho. Estaria bé saber fins a quin punt les entrenadores tenen el desig, l’ambició o la voluntat d’arribar al màxim nivell, perquè a les categories de formació n’hi ha. Per altra banda, hi ha les que volen i les que poden, però que els seus clubs tinguin una estructura o els donin l’oportunitat. Ara, numèricament, hi ha molts més homes que dones i per tant els clubs ho tenen molt més fàcil. Tant de bo hi hagués més dones, és una cosa que m’agradaria, però al final el que hem de fer és entrenar i fer-ho el millor que puguis. És una pregunta que he respost moltes vegades, però tampoc m’agradaria que se’m donés més importància de la que mereixeria per ser dona ni que se’m neguessin oportunitats per ser una dona. És normal que se’n parli als mitjans, perquè som poques dones, però al final, jo sóc entrenadora.

Pau Arriaga

S'acaba l'etapa d'Albiol al capdavant del PP català

2 setmanes 3 dies ago

Era un secret a veus però avui s'ha confirmat. Xavier García Albiol deixarà aviat de ser el president del PP català. La direcció del partit ha acordat convocar un congrés extraordinari per al pròxim mes de novembre, segurament els dies 10 i 11, que servirà per fer efectiva la marxa del polític badaloní i escollir el nou líder del partit. Tot apunta que podria ser l'actual portaveu parlamentari dels populars catalans, Alejandro Fernández. L'encara líder del PP català també deixarà l'acte de diputat del Parlament.

Albiol, doncs, es podrà concentrar en el seu objectiu de recuperar l'alcaldia de Badalona després de la desfeta electoral en les últimes eleccions al Parlament. El PP, amb ell de candidat, només va obtenir quatre diputats. La setmana passada, l'exalcalde badaloní va celebrar un acte al Teatre Principal per oficialitzar la seva candidatura a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Albiol, diu, vol ser "l'alcalde de tots" i "recuperar Badalona".

Redacció

Era d’esperar

2 setmanes 4 dies ago

A Badalona, aquest curs escolar prop de 10.000 alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori van iniciar les classes. No ho van fer el dia previst els més de 120 alumnes matriculats a l’Institut La Riera, de Canyadó, malgrat les declaracions d’uns i altres.

L’any 2016, l’expresident Puigdemont va anunciar que es comprometia “a solucionar els problemes de la manca d’escoles a Badalona” i anunciava que es construirien “uns mòduls provisionals al parc de ca l’Arnús”.

No es tracta ara de buscar qui és el culpable d’aquesta deixadesa, però el que sí que és cert és que les obres per construir els mòduls no van iniciar-se fins al passat mes de juliol. Per tant, a ningú pot estranyar que a tocar de l’inici de curs encara continuessin en marxa. Una setmana més tard, els alumnes finalment van poder començar les classes.

Com ja hem dit altres vegades, a Badalona des de sempre hem defensat el dret a una educació pública de qualitat per a tothom. I això és responsabilitat dels que ens governen de garantir-ho.

Les lleis diuen que són els ajuntaments els que han de facilitar els solars perquè la Generalitat pugui construir les escoles. I, evidentment, s’ha de planificar amb temps suficient per evitar les improvisacions.

Com s’explica que a Badalona hi hagi alumnes escolaritzats en barracons des de fa més de 10 anys? Per què s’habiliten espais de serveis en algunes de les escoles per acollir alumnes que no tenen plaça si tothom coneixia l’increment de la demanda i la necessitat de construir més escoles? Per no perdre el somriure, com que és l’època dels bolets a aquestes noves aules se’ls anomena grups de bolets.

Algú ha pensat el que suposa per al bon funcionament d’una escola d’una o dues línies el fet que s’obri una nova línia en un espai destinat a altres funcions? Les activitats que es realitzaven en aquest espai habilitat, on es faran?

S’incrementaran els recursos humans i econòmics per atendre les necessitats d’aquesta nova aula?

Totes aquestes preguntes, i més, demostren una manca de planificació per part dels responsables d’Ensenyament tant de l’Ajuntament -i això no ve d’ara- com de la Generalitat.

Ara, i després de reunir-se el nou govern local amb el conseller d’Ensenyament, s’ha tornat a fer públic que la Generalitat i l’Ajuntament “estan d’acord que la ciutat té evidents mancances en infraestructures educatives”.

Significa això que l’Ajuntament, per fi, cedirà els solars i la Generalitat construirà les escoles? Com hem dit abans, a Badalona hi ha alumnes escolaritzats en barracons provisionals des de fa més de 10 anys. Altres, com és el cas de l’escola Ventós Mir, l’escola més antiga de Badalona, espera des de fa més de vuit anys el nou edifici.

L’Institut La Riera també és provisional i, segons l’Ajuntament, els mòduls s’han de retirar a finals del curs 2020-2021, ja que els alumnes s’han de traslladar a l’edifici de l’antiga escola Lola Anglada.

Això significa que les obres de rehabilitació de l’edifici s’han d’iniciar al més aviat possible. Però resulta que mentre l’Ajuntament no registri la propietat d’una part de la pista esportiva no podrà cedir-la a la Generalitat i aquesta no assumirà l’obligació de rehabilitar l’edifici i construir-ne un de nou a l’actual pista.

És el que passa també amb l’escola Badalona Port. Si l’Ajuntament no cedeix els terrenys, la Generalitat no construirà l’escola definitiva.

I tot això passa avui, com passava al segle passat, encara que ens resulti difícil d’entendre.

Catalunya, en sanitat i educació, estava al capdavant de totes les comunitats i tothom se’n sentia orgullós. Ara ens diuen que, durant els últims anys, la sanitat s’ha retallat un 27,51% i l’educació un 12%. Serà aquesta l’explicació?

Pedro Jesús Fernández

L’1-O

2 setmanes 4 dies ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

2 setmanes 4 dies ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

2 setmanes 4 dies ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L'escòria del món

2 setmanes 4 dies ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

L'escòria del món

2 setmanes 4 dies ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

Álex Pastor: "Hem d'arribar a consensos amb l'esquerra i la dreta"

2 setmanes 4 dies ago

L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, ens rep superats els 100 dies de gràcia. Des del primer moment es mostra conciliador i s'erigeix com el batlle del consens. Tot i això, no es mossega la llengua criticant l'anterior executiu de Dolors Sabater, a la qual segueix retraient que no respectés la "neutralitat institucional" quan governava. Si ho hagués fet, "tot hauria anat diferent", assegura.

Ja fa més de 100 dies que és alcalde de Badalona. Està satisfet del que ha pogut fer fins ara?
La veritat és que sí. Sobretot tenint en compte que quan vam arribar ens vam trobar una situació molt negativa, una maquinària totalment paralitzada i tots els projectes encallats. Hem començat a desencallar alguns projectes i a donar la volta a aquesta situació de paràlisi i d’abandonament de la ciutat, que, de fet, era la percepció que tenien els veïns i veïnes.

Està governant la quarta ciutat de Catalunya amb només quatre regidors i el suport extern del de Ciutadans. En aquestes condicions es pot tirar endavant Badalona?
Estem demostrant que amb capacitat i amb voluntat es pot fer, sí. Ho estem fent. No és només una qüestió de quantitat de regidors, sinó que tenim 1.000 treballadors públics que s’han de motivar i incentivar per donar la volta a la situació que els comentava anteriorment. Ells són el cor i l’ànima d’aquesta ciutat. Crec que estem demostrant que és possible fer-ho i que es comença a notar el canvi.

L’exalcaldessa Sabater el comparava recentment en un article d’Opinió a Línia Nord amb un cambrer. Diu que està servint els plats que el seu govern va cuinar, que capitalitza els seus projectes que ara es materialitzen.
En primer lloc, tot el meu respecte per a l’ofici de cambrer. Jo no seria capaç de fer la seva feina. I dit això, nosaltres ens dediquem a fer política. I fer política i fer gestió significa desencallar projectes que porten tres anys paralitzats.

Jose Téllez li recorda pràcticament cada dia a Twitter que encara no es coneix el pla de xoc que deien que havien negociat amb PP i Cs per tirar endavant la ciutat post moció de censura. Què se n’ha fet d’aquell pla de xoc?
Bé, nosaltres ja hem explicat el que hem fet aquests primers 100 dies i el pla de govern que tenim, que es basa en cinc punts molt concrets. Primer de tot, recuperar el contacte directe amb els ciutadans, que se sentien abandonats. I després, millorar el manteniment i la neteja de la via pública, la seguretat, la concòrdia... I recuperar la institució per a tothom, pensi el que pensi.

Però això és el pla de xoc que deien que tenien pactat amb el PP i Ciutadans abans de la moció de censura o no?
Aquell pla de xoc era un pla entre partits. Nosaltres el que fem ara és retre comptes de la nostra gestió i explicar el pla de govern que tenim conjuntament amb el regidor d’Units per Avançar i el suport del de Ciutadans.

Per tant, aquell pla de xoc ha quedat superat i estan en una altra fase.
Nosaltres hem posat unes prioritats que són les nostres i en base a les quals estem actuant.

Tot plegat ho haurà d’explicar en un Ple extraordinari forçat pels grups de l’anterior govern.
Em sembla perfecte poder retre comptes al Ple municipal. Ja m’hauria agradat que els darrers tres anys l’anterior govern que ara està a l’oposició hagués fet el mateix quan els altres li demanàvem. Personalment, crec que és important la transparència i estaré encantat, jo i la resta del govern, d’explicar la situació que hem heretat i com s’està revertint.

Quan es farà aquest Ple? Fixarà vostè una data o deixarà que es convoqui automàticament?
Hi ha uns terminis legalment establerts que respectarem, com no podria ser d’altra manera.

Fa un moment ens parlava de les seves prioritats: neteja, seguretat, bona gestió, trepitjar el carrer... En això el seu discurs s’assembla molt al d’Albiol.
Que pensem que aquests temes són prioritaris per mantenir i cuidar la ciutat, cosa que no feia l’anterior govern, no vol dir que no tinguem perfil propi. De fet, durant els últims tres anys a l’oposició havíem arribat a denunciar gairebé 1.000 punts negres que té la ciutat.

Per cert, fa pocs dies Albiol va confirmar que es tornarà a presentar l’any que ve. Fins ara l’hem vist poc actiu fent oposició al seu govern. El preocupa que a mesura que s’apropin les eleccions endureixi el seu discurs?
Crec que estem en un moment en el qual no podem pensar en les eleccions municipals. Hem de pensar en Badalona. Per a mi, el govern de Sabater i també el d’Albiol són part del passat. Nosaltres pensem en el present i en el futur de la ciutat. Hem perdut tres anys per a Badalona i n’hem de guanyar un a favor dels veïns i veïnes. I per fer-ho hem d’arribar a consensos amb tots els grups municipals, estiguin a l’esquerra o a la dreta. És igual.

Amb el clima de precampanya electoral que ja estem vivint, sembla que no ho tindrà gens fàcil, això d’arribar a consensos.
Algú es pot negar que hi hagi una escola bressol a Montigalà? Això no té res a veure amb una campanya o amb unes diferències ideològiques. Hi ha qüestions de ciutat que són cabdals per als veïns i veïnes, i en aquests casos crec que ningú es pot permetre no arribar a acords. L’objectiu comú és millorar Badalona i jo no em cansaré mai de picar la porta de la resta de grups municipals per arribar a acords.

Troba receptivitat quan ho fa?
Sí. És que d’això va la política. De cessions en detriment dels interessos partidistes però en benefici de la ciutat i dels seus veïns i veïnes.

Aquesta setmana s’ha celebrat el primer aniversari de l’1 d’octubre. Fa un any, Badalona era la ciutat més gran que donava suport al referèndum. Ara, amb el seu govern, la posició institucional al respecte no té res a veure. Però dilluns centenars de veïns van tornar a omplir la plaça de la Vila. Com ho valora?
Com a alcalde de Badalona m’he de limitar a garantir la neutralitat institucional. L’Ajuntament ha de representar tothom, pensi el que pensi. I aquesta neutralitat també vol dir respectar aquells que pensen diferent que tu. Els veïns i veïnes que es van manifestar dilluns tenien tot el dret de fer-ho. I garantirem que sempre sigui així. Respectarem sempre la pluralitat i la diversitat d’ideologies que hi ha a la nostra ciutat.

Les discrepàncies nacionals són un escull insalvable perquè els quatre partits d’esquerres que hi ha actualment al Ple municipal puguin compartir projecte?
Si s’hagués respectat la neutralitat institucional i s’haguessin impulsat de veritat polítiques socials i progressistes, segurament tot hauria anat diferent. Però no va ser així. L’anterior govern va decidir no complir aquests dos compromisos que havia adquirit amb nosaltres i ens vam veure obligats a proposar una alternativa, que va rebre el suport suficient d’altres forces per tirar endavant.

Se senten més còmodes avui amb Ciutadans gestionant el Districte 2 que fa uns anys investint Sabater?
El que tenim és un pacte de governabilitat amb aquest regidor i nosaltres tenim cura de tota la ciutat. Però més enllà d’aquest cas concret, crec que al final estem condemnats a entendre’ns entre tots, però sobretot respectant els pactes. Perquè els pactes no es fan amb un partit polític, sinó amb una part de la societat.

Parlant de gestió, els últims dies hi ha hagut polèmica per les factures i els contractes de l’Ajuntament. Vostè assegura que les factures impagades per l’anterior govern s’acumulen mentre Sabater l’acusa de falsejar. A qui s’han de creure els badalonins?
A la realitat. I la realitat és que, quan vam arribar, hi havia més de 1.000 factures pendents de pagar, cosa que equival a prop de 20 milions d’euros. I ens vam trobar gairebé una trentena de serveis sense contracte, per exemple el socorrisme de les platges. Això és una realitat. Aquí no és qüestió de populisme ni de tergiversar, sinó de dir la veritat. I la veritat és aquesta.

També hi ha hagut polèmica en relació amb la Guàrdia Urbana. Vostè la vol reorganitzar mentre el sindicat demana més seguretat a les comissaries. Aquest sempre és un terreny delicat...
Sí... És clar que aquesta demanda de més seguretat està justificada. És un mal endèmic de fa molt temps. Les infraestructures s’han d’adequar millor, perquè és evident que tenim un dèficit al respecte. Estem treballant perquè així sigui.

Aquesta setmana s’ha pogut veure un agent de la Guàrdia Urbana uniformat retirant llaços grocs de l’espai públic. Tenen ordres de fer-ho o va actuar per iniciativa pròpia? I si és així, se li obrirà un expedient?
Com deia fa una estona, nosaltres som el govern de tots. Respectem la llibertat i les manifestacions que faci qualsevol veí o veïna. La Fiscal General va dir fa setmanes que no era delicte ni posar ni treure llaços grocs. Dit això, ha de quedar clar que aquí no hi ha hagut cap instrucció del govern ni tampoc dels comandaments de la Guàrdia Urbana. Ara bé, en aquest cas concret no podem obrir un expedient perquè no es tracta d’un fet delictiu. Estèticament potser no és la millor imatge, però no és un fet delictiu.

Pot ser que es torni a repetir aquesta imatge, doncs?
El que ens han dit des dels comandaments de la Guàrdia Urbana és que ha estat un fet molt puntual i que la seva voluntat és mantenir aquesta neutralitat institucional a la qual feia referència abans. El que ha de fer la policia local és fer complir la llei. I en això estem.

Per tant, vostè creu que no s’ha de dedicar a treure llaços grocs.
No. Jo crec que ha estat un fet molt puntual.

També ha generat certa controvèrsia que s’hagi posat sobre la taula la possibilitat de revertir la pacificació del Passeig Marítim...
El que farem nosaltres al Passeig Marítim és el que generi més consens, tant amb el Consell de Mobilitat com amb els veïns i veïnes.

A vostè li agradava fer running pel passeig... Com l’hauria preferit, amb cotxes o sense?
Quan feia running pel Passeig Marítim, ara ja fa anys [somriu], la veritat és que no havia tingut mai cap problema amb els cotxes. Crec que s’hi pot anar en bici o corrents independentment de la pacificació del trànsit.

Un dels dèficits més preocupants de la ciutat té a veure amb les escoles. Es creu el compromís que li va traslladar el conseller Bargalló?
Bé, jo espero que ell compleixi amb el seu compromís de la mateixa manera que jo intentaré complir amb el meu. La responsabilitat política en aquest àmbit és de les dues administracions. És evident que aquesta ciutat té un dèficit d’escoles públiques. Ens falten places i, a més, les escoles que tenim pateixen una manca de manteniment. No és una qüestió d’avui per demà, però ja hi estem treballant.

Un altre dels problemes que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. Fins i tot en això també es creuen retrets entre l’anterior govern i vostès...
A mi m’agradaria que en aquest tema no hi hagués divisions. Crec que hem d’apostar tots per un habitatge amb uns preus més assequibles i, sobretot, des de l’aportació de l’administració. Recordo que l’any passat vam aprovar 8 milions d’euros per destinar precisament a la construcció o a la compra d’habitatges per part de l’Ajuntament. Un any i escaig després, l’únic que teníem eren dos pisos que no s’acabaven de posar a disposició dels veïns. Nosaltres ja els hi hem donat sortida i en comprarem més per als nostres ciutadans més vulnerables. En això crec que ha de ser fàcil arribar a acords amb la resta de forces, si miren més per la ciutat que pels seus interessos partidistes.

Cosa complicada, amb les eleccions del maig a la vista... Té bones sensacions de cara als comicis?
Sí. Passo el 80% del meu temps als carrers i a les places de la nostra ciutat i la meva percepció és molt positiva. Crec que els veïns i veïnes estan contents amb aquest govern.

A. Nadeu / C. Ramos

Un policia local de Badalona retira llaços grocs del carrer

2 setmanes 4 dies ago

Aquesta setmana ha corregut per les xarxes socials un vídeo on es veu un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona retirant llaços grocs de l’espai públic.

L’agent, que anava uniformat i acompanyat per un altre policia, surt arrencant els llaços al carrer Jovellar i llençant-los a la paperera. Després se’ls veu marxar amb el cotxe oficial de la policia, cosa que escenifica que els dos agents es trobaven de servei.

Alguns partits de l’oposició, com el Partit Demòcrata i ERC, ja han demanat responsabilitats al regidor de Seguretat, Jordi Subirana, per l’actuació dels agents, diumenge passat. Demanen que s’identifiquin els policies i se’ls obri un expedient informatiu i, si s’escau, disciplinari. Amb la mateixa idea s’ha pronunciat Jose Téllez, el portaveu de Guanyem Badalona, que ha demanat a Pastor que actuï “de la mateixa manera que es va fer amb la Guàrdia Civil” i que es faci un advertiment als policies anunciant que, si reincideixen, se’ls obrirà un expedient.

Una petició que el mateix Álex Pastor ha desestimat en declaracions al Línia Nord. No creu que s’hagi d’obrir cap expedient perquè el què han fet, diu, “no és un fet delictiu”. Tot i això, opina que la Guàrdia Urbana no s’hauria de dedicar a treure llaços grocs i assegura que no hi ha cap ordre al respecte, sinó que l’agent va actuar per iniciativa pròpia. En aquesta línia també s’ha pronunciat el PP: “No ens sembla bé que un agent d’uniforme retiri llaços, té una altra feina a fer”.

Redacció
Comprovat
1 hora 15 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord