Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

La proposta de pressupostos de Pastor: més neteja i seguretat

2 setmanes 5 dies ago

La seguretat i el manteniment dels espais públics són els grans protagonistes de la proposta de pressupostos per al 2019, presentada pel govern municipal de Badalona aquest dimecres. La despesa en neteja s’incrementa en més de 2 milions d’euros, mentre que la partida de seguretat i protecció civil creix un 217%.

L’alcalde de Badalona, Álex Pastor, i els regidors de Recursos Interns i de Govern, Teresa González i Rubén Guijarro, respectivament, s’han reunit amb representants de tots els grups municipals per presentar aquests pressupostos dotats, previsiblement, amb un total de 174,7 milions d’euros. Això suposa un creixement d’un 9,2% respecte dels comptes del 2018.

González ha destacat que en aquesta proposta es contempla la creació d’una partida d’ajuts al lloguer per a joves menors de 35 anys i ha assegurat que el govern “aposta per l’emancipació dels nostres joves”. També ha ressaltat la posada en marxa de dos programes nous, un per a emergències d’habitatge i un altre per combatre la pobresa infantil, dotats amb més d’un milió d’euros cada un.

MÉS CONTRACTACIONS
Una de les principals demandes d’inversió era la que feia referència a la contractació de personal per als Serveis Socials. Respecte a aquest cas concret, el govern municipal preveu la incorporació de 24 treballadors socials.

En total, les despeses en personal arribarien fins als 55 milions d’euros amb l’objectiu de cobrir les vacants d’oferta pública de 2016, 2017 i 2018. A més, també preveuen la incorporació de 27 places d’agents de la Guàrdia Urbana per fer front a les possibles jubilacions anticipades.

PENDENTS DE SUPORT
Enmig d’un clima preelectoral, però, la gran pregunta és si el govern del PSC i Units aconseguirà els suports necessaris per aprovar els pressupostos al Ple del 18 de desembre, com preveu el calendari presentat pel govern municipal.

Des del PP ja han avisat que abans de negociar res volen que el govern anunciï públicament amb qui vol pactar els pressupostos: “Amb la CUP i ERC o amb els populars”. El regidor de Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, ha assenyalat en canvi a Línia Nord que fins que no tinguin tota la documentació per poder-la analitzar no podran prendre una decisió i ha criticat que ja s’hagi presentat un calendari d’aprovació tancat quan encara no han començat les negociacions.

Per altra banda, avui se celebra un Ple extraordinari i urgent per aprovar certes modificacions del pressupost del 2018, prorrogat des del 2017.

Redacció

Serveis Socials de Badalona desconvoquen la vaga

2 setmanes 5 dies ago

Els treballadors de Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona han desconvocat la vaga que estava prevista per al 28 de novembre. Com va avançar Badalona Comunicació, els sindicats presents al consistori han decidit desconvocar la vaga davant la proposta de l’Ajuntament de donar resposta a les seves peticions.

Els sindicats han iniciat aquesta setmana les negociacions per abordar la manca de recursos que denuncien i aquest mateix dimecres el govern municipal ha fet públic la seva proposta de pressupostos per al 2019, on precisament es preveu un increment de recursos per als Serveis Socials d’un 42% respecte del 2018.

Dimarts que ve, a més, es votarà al Ple l’aprovació del contracte programa amb la Generalitat, que hauria de permetre la contractació de 24 nou professionals.

SANT ROC EXIGEIX MILLORES
Per altra banda, aquesta setmana la Plataforma Sant Roc Som Badalona ha denunciat “retallades de personal” en els serveis d’atenció a les persones del districte 6, que asseguren que és “la zona de la ciutat amb més necessitats socials”.

Concretament, la plataforma ha assenyalat la baixa de llarga durada d’una treballadora social (“que atenia unes 90 famílies”, han informat) i la finalització de contracte d’un treballador que s’encarregava únicament de les problemàtiques d’habitatge i pel qual encara no hi ha prevista substitució, així com la manca de consergeria en dos equipaments. Demanen directrius polítiques i tècniques clares i efectives per afrontar la situació, així com que es cobreixin immediatament les vacants.

Redacció

El debat sobre la seguretat revifa a Santa Coloma

2 setmanes 5 dies ago

L’agressió sexual que va tenir lloc ja fa dies a l’estació de metro de Can Peixauet ha tornat a revifar el debat sobre la seguretat a Santa Coloma de Gramenet.

Diumenge passat, grups d’extrema dreta com Plataforma per Catalunya (PxC) i Democràcia Nacional (DN) van convocar una manifestació a la plaça de la Vila que demanava “més seguretat contra les agressions i violacions” a la ciutat i en culpava els menors estrangers no acompanyats (MENA).

A la concentració hi van participar menys de cent persones, de les quals la gran majoria eren de fora de la ciutat, segons l’Ajuntament. El consistori ha explicat que entre 70 i 80 persones van arribar en metro a Santa Coloma només per “trencar la convivència en una ciutat que no és la seva”.

El grup municipal d’ERC va criticar, a través d’un missatge a Twitter, que el departament d’Interior permetés la celebració de la manifestació i que els Mossos encerclessin els antifeixistes que s’havien concentrat per fer fora els manifestants de PxC i DN.

REUNIÓ D’URGÈNCIA
El passat 14 de novembre, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, es va reunir amb els consellers d’Interior i d’Afers Socials, Miquel Buch i Chakir El Homrani, respectivament, amb els quals va acordar la celebració d’una Junta Local de Seguretat extraordinària i la creació d’una “taula específica de seguiment” que serveixi per millorar la coordinació entre els serveis socials municipals i el departament d’Afers Socials. A més, la Comissió d’Interior del Parlament va aprovar el mateix dia una proposta perquè el Govern es comprometi a dotar la ciutat de més Mossos.

Redacció

L’Ajuntament de Sant Adrià defensa el procés de les Tres Xemeneies

2 setmanes 5 dies ago

L’Ajuntament ha sortit en defensa del procés participatiu de les Tres Xemeneies. L’alcalde de la ciutat, Joan Callau, ha afirmat a Línia Nord que “s’han fet bones dinàmiques i s’han pogut plantejar tots els temes”. D’aquesta manera, el consistori contradiu la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, la qual va assegurar fa una setmana, quan va acabar el procés, que estava decebuda perquè “no s’havia parlat del més important”.

Callau ha assegurat que les sis sessions del procés participatiu van tenir una bona assistència (més de 50 persones a tots els seminaris i 200 a la primera sessió) i ha dit que l’Ajuntament espera “que aquest àmbit es dinamitzi, no només per a Sant Adrià, sinó per a tot el Barcelonès Nord”.

RESPOSTA A LES CRÍTIQUES
Sobre les crítiques per la construcció d’habitatges i comerços que preveu el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’entorn, Callau ha argumentat que la promoció urbanística ha estat l’única eina que han trobat per finançar la transformació de les Tres Xemeneies.

L’alcalde de Sant Adrià ha recordat que “per recuperar uns espais de propietat privada amb una qualificació urbanística de zona industrial només hi ha dues opcions: comprar o fer-hi un procés de transformació”, i ha deixat clar que no han trobat “cap administració ni ningú que aporti els diners que valdria expropiar-ho”.

Callau ha manifestat que no tenen cap intenció d’aturar el PDU i buscar altres models de desenvolupament. “Ara hem de prosseguir, tirar endavant, i després ja veurem si tenim els consensos”, diu. Ara bé, remarca que el model encara s’ha d’acabar de definir i que està obert a canvis.

Redacció

Els veïns decidiran què s’ha de fer al Parc de les Bateries de Montgat

2 setmanes 5 dies ago

L’Ajuntament de Montgat vol escoltar el veïnat abans de redefinir l’espai del Parc de les Bateries. Dissabte passat es va presentar el procés participatiu per definir els usos del parc. La regidora de Participació Ciutadana, Laura Ribot, ha explicat a Línia Nord que preveuen que tota la proposta que surti del debat ciutadà pugui estar articulada a finals de febrer o principis de març de l’any que ve.

“Abans de fer projectes de remodelació, d’ordenació de l’espai o de millora i sanejament de la muntanya, el que s’ha volgut fer és parar a pensar”, ha assenyalat la regidora.

Per fer-ho, l’Ajuntament ha constituït un “grup motor”, format per representants de les entitats del poble i per 20 veïns i veïnes escollides aleatòriament a partir del registre municipal. El consistori també vol que les famílies tinguin veu en aquest procés i per això a les escoles es faran enquestes, perquè es pugui treballar en família amb els nens i nenes del municipi.

Després d’aquesta primera fase, que Ribot ha qualificat de “recollida d’informació”, s’estructuraran els resultats en un document que es debatrà en unes jornades, que inclouran visites guiades al parc i la participació dels tècnics municipals.

Quan estiguin tancades les propostes, aquestes seran supervisades pels tècnics municipals per assegurar-se que són viables tècnicament i jurídica.

La previsió és que el projecte d’ordenació del parc es comenci a treballar, a partir del document sorgit del procés participatiu, en el pròxim mandat.

La regidora ha recordat que la muntanya ara mateix té un ús bàsicament lúdic i que el que es vol amb aquest procés és renovar i millorar el parc “perquè la ciutat també se’l faci seu”. Ribot també ha apuntat que es volen recuperar “els espais de memòria històrica”, com les antigues bateries militars.

Redacció

Un mapa recollirà el patrimoni cultural de Tiana

2 setmanes 5 dies ago

El patrimoni cultural de Tiana serà localitzat geogràficament en un mapa. El passat dijous, l’Ajuntament de Tiana i la Diputació de Barcelona van firmar un conveni de col·laboració per elaborar el Mapa de Patrimoni Cultural del poble.

L’Ajuntament va sol·licitar la creació d’aquest mapa a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació l’any 2016, però a causa de la llarga llista d’espera de municipis que ho demanaven no ha estat possible iniciar la seva elaboració fins aquest novembre.

“El Mapa de Patrimoni Cultural té per objectiu la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració”, va informar l’Ajuntament.

Aquesta eina ha de permetre al consistori la posada en marxa de mesures per garantir la protecció i conservació del patrimoni, així com per planificar la seva rendibilització social. El mapa tindrà dues versions: una que serà pública i una altra, més exhaustiva, que funcionarà només com a instrument de gestió municipal.

Redacció

Hoquei en línia contra la violència de gènere

2 setmanes 5 dies ago

L’esport és una gran eina de reivindicació de causes nobles i, demà a la tarda, Sant Adrià serà testimoni d’un nou vincle, en aquest cas de l’hoquei línia i la lluita contra la violència de gènere. I és que, per dotzena vegada, la Pista Poliesportiva de la Pau serà l’escenari d’una nova jornada reivindicativa contra aquesta xacra, organitzada pel Club Tucans amb la col·laboració de la Federació catalana de patinatge.

Els actes es posaran en marxa a les set de la tarda, amb un partit amistós mixte entre diferents equips del club de nens i nenes menors de 10 anys. A continuació, quan faltin 15 minuts per a les vuit de la tarda, es farà una exhibició de patinatge artístic en línia, mentre que a les vuit es farà la lectura del manifest contra la violència de gènere. A un quart de nou, abans de la cloenda, el primer equip femení jugarà un amistós contra la selecció catalana absoluta.

Aquest serà un dels actes en commemoració del 25-N, la jornada internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, però a Sant Adrià es faran més actes (més informació a la pàgina 16).

Esportivament, a banda d’aquest partit, el sènior femení de Liga Elite disputarà el matx de la sisena jornada dos dies més tard, aquest diumenge. El conjunt de Ramon Marty rebrà la visita del Club Patí Vila-real.

Pau Arriaga

Qui recicli millor pagarà menys: tot sobre la taxa de tractament de residus

2 setmanes 5 dies ago

Tractar els residus que la ciutadania genera té un cost elevat. Això implica que sigui necessari un impost, conegut com la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR), que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que serveix per cobrir una part important de les despeses que comporta tot aquest procés.

La TMTR cobreix la prestació del servei de tractament de residus generats entre els particulars i els comerços de l'àrea metropolitana. Els més de 400 quilos d'escombraries que cada persona genera a l'any requereixen una potent estructura per gestionar-los eficientment, obtenir recursos a través del reciclatge i reduir els impactes ambientals. El 2017, a l’àrea metropolitana es van generar 447 quilos de residus per persona; un total d'1,4 milions de tones amb un cost de 153 milions d’euros. Amb el reciclatge, es converteix la matèria orgànica en energia i fertilitzant i es dona una nova vida a determinats materials, com els residus de metall, plàstic, paper o cartó i vidre.

COM ES PAGA LA TAXA?
L’import de la TMTR se suma a la factura de l’aigua que paguen tots els ciutadans en els 36 municipis de l'àrea metropolitana, com un concepte més. Malgrat això, aquest impost és, encara, desconegut per una part important de la ciutadania. Es tracta, però, d’una necessitat per fer de les ciutats de l'àrea metropolitana municipis més sostenibles i menys contaminats.

Els imports que paguen els contribuents varien en funció de l’índex de recollida selectiva de cada municipi, així com del nivell de generació de residus d'aquest. Com més alt sigui aquest percentatge, menys paga la ciutadania del municipi en qüestió. Els municipis que tenen millors nivells de recollida selectiva poden arribar a pagar entre 20 i 30 euros anuals per llar, mentre que els que tenen pitjors nivells superen els 60 euros per llar. La taxa la paguen tant els domicilis particulars com les empreses. Pel que fa al consum particular (és a dir, el que fa la gent a casa), l'import es calcula en funció del consum mitjà d'aigua l'any anterior. En el cas de les activitats econòmiques s'estableixen diferents categories i tarifes en funció del tipus i quantitat de residus produïts i es paga de forma fraccionada.

LA GESTIÓ, CARA
Una pregunta freqüent de la ciutadania és: “Si ja estic pagant una taxa per la recollida de les escombraries, no és suficient? Per què he de separar els residus en origen?”. La resposta és que el tractament de residus de diferents fraccions barrejades és molt més car que el dels residus correctament separats. Els imports recaptats només serveixen per cobrir una part dels costos totals que té la gestió dels residus. Concretament, la TMTR en cobreix aproximadament el 85%.

D’altra banda, si milloren els nivells de recollida selectiva, a més, se simplifica la tasca que es porta a terme a les instal·lacions de tractament i els productes que se n’obtenen (com ara el compost, a partir de la matèria orgànica) són d’una qualitat molt superior i tenen molts més usos posteriors.

El tractament dels residus, a càrrec de l'AMB i finançat, en part, per la TMTR, inclou un llarg procés de selecció mecànica o manual dels residus, gestió per reciclar-los o valoritzar-los o, si no és possible, la seva compactació i emmagatzematge segur. Són processos industrials que impliquen tècnics i instal·lacions específiques. També es reconverteixen els materials de rebuig en nous productes útils, energia elèctrica o fertilitzant. Tot aquest procés és crucial per minimitzar l'impacte dels residus que es generen. És molt important, tant per a les ciutats com per al planeta.

En els pròxims anys es preveu que els municipis metropolitans desplegaran sistemes de recollida de residus més individualitzats –a través de la recollida porta a porta o dels contenidors intel·ligents–, de manera que es podrà ajustar la TMTR no als nivells de recollida selectiva de cada municipi sinó a la participació individual. D’aquesta manera, els ciutadans que més participin en la recollida selectiva pagaran menys que els que no separen els residus. Això ha de permetre arribar a una taxa de recollida del 50%, que és el que la Unió Europea exigeix de cara al 2020. Actualment la mitjana de recollida de residus a l’àrea metropolitana és del 34%.

 

Canvis en l’impost

Durant el 2018 s’han introduït canvis en la taxa per fer-la més justa, incentivadora i social. Pel que fa al vessant social, s’ha incorporat una bonificació del 100% de la TMTR a les famílies vulnerables. S’ha ampliat el concepte de pobresa energètica al conjunt de serveis de la llar i s'estima que beneficiarà entre 15.000 i 20.000 famílies. L’import total subvencionat rondarà els 800.000 euros.

També s’ha recalculat la taxa d'acord amb el principi de "qui més contamina, més paga" i s’ha creat un sistema d'incentius perquè els 36 municipis metropolitans millorin la recollida selectiva. Així, si un municipi millora la seva recollida selectiva, l'estalvi que obtingui l'AMB serà transferit al municipi perquè pugui continuar aplicant millores. Aquest estalvi rondarà els 13 milions d’euros si s’arriba a l’objectiu marcat per la UE l’any 2020.

De cara a la ciutadania, en els darrers mesos s’han estat modificant els dissenys del rebut de l’aigua de les diferents companyies que operen al territori, per visibilitzar de manera més clara i desglossada el que es paga en concepte de tractament dels residus domèstics. L’objectiu d’aquesta mesura és que la ciutadania sigui conscient del cost del tractament de residus, que fins aquest moment no es diferenciava especialment dels altres conceptes dins del rebut.

A més de les bonificacions socials, també existeixen bonificacions ambientals per l'ús de la xarxa metropolitana de deixalleries, bonificacions que ja s’apliquen des de fa anys. El requisit que han de seguir els usuaris és obtenir el Carnet de Deixalleries. Es pot demanar a qualsevol deixalleria presentant un rebut recent de l’aigua que vincularà el titular al domicili bonificat.

Redacció

En defensa de la política

3 setmanes 5 dies ago

Això és política!

Segur que molts hem escoltat aquesta expressió usada amb finalitat despectiva per referir-se a un determinat assumpte.

També escoltem amb freqüència: tots els polítics són iguals.

Per tant, per a tots aquells que utilitzen aquestes frases, la política i els polítics són considerats com quelcom pervers.

Així que miro d’esbrinar què em diu el diccionari i també des de quan es té notícies d’aquest terme.

La paraula política procedeix del grec “Polis”, nom amb el qual es denominaven les ciutats greges sobiranes i independents. Per extensió, la política és l’art amb el qual es dirigeix un assumpte qualsevol amb la intenció d’aconseguir un fi determinat. També s’anomena política a la destresa empleada per una persona per aconseguir unitat de voluntat i cooperació per resoldre un problema comú.

Així doncs, la política com a activitat és el conjunt d’operacions realitzades per individus, grups o poders estatals per aconseguir la millora de les condicions de vida d’un determinat col·lectiu. Per això, també es parla de bona o mala política, perquè no sempre es busca el bé comú.

En un altre lloc s’explica que la política és la ciència i l’art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors. També diu que és la manera de governar, d’entendre la direcció dels afers públics per part d’una persona o persones.

Es considera que els inicis de la política podrien situar-se al neolític i per tant l’activitat política és tan antiga com la pròpia humanitat. Ara bé, els sistemes polítics de l’antiguitat eren generalment absolutistes, ja que la totalitat del poder l’exercia un únic individu. Serà a Grècia on es comenci a practicar una determinada democràcia parcial. Després de la Revolució Francesa s’experimentarà un canvi important i les preses de decisions respondran a la voluntat de la majoria.

Avui, la democràcia representativa és la forma d’organització política més extensa i ens permet triar els que dirigiran els afers de l’Estat. Aquests, segons ens expliquen, el que volen és intentar solucionar els problemes comuns a través d’unes determinades actuacions.

Ara bé, no tothom està d’acord en com s’ha d’exercir l’acció política.

Hi ha qui considera que la política és sinònim de justícia i, per tant, s’han de defensar els interessos de la majoria per sobre dels interessos particulars. Són les persones que es consideren d’esquerres. També n’hi ha d’altres, les de dretes, que el que volen és que sigui el mercat i els experts els que decideixen com s’ha d’actuar perquè avanci la societat. Per tant, la labor de l’activitat política no és única ni està clara. Les fronteres entre el bé comú i el que concerneix només l’individu són confuses.

En tenim un bon exemple a Espanya. Fins no fa gaire només hi havia dues visions antagòniques de la política. O vermell o blau.

En teoria la majoria social s’identifica amb el color vermell, però a l’hora de votar triava el blau. Uns eren els que apostaven per millorar les condicions de vida de la majoria social utilitzant instruments polítics, mentre que altres ho confiaven tot als mercats i actuaven al servei dels mateixos.

Ara també hi ha altres colors. Tenim el taronja, que vol deixar-ho tot en mans dels experts perquè governin els millors, segons ells. Un altre color és el morat, que defensa la democràcia participativa i acabar amb les desigualtats a través de mesures polítiques que afavoreixin els més febles. I el roig que, des de sempre, ha denunciat que un dels problemes més greus que té el nostre món és precisament l’abisme creixent entre els més rics i els més pobres i, per això, prioritza polítiques per acabar amb aquesta situació, ja que els roigs pensen que una altra societat és possible.

Diuen que el dictador Franco, quan a algun dels seus col·laboradors se li complicaven les coses, li deia: “Haga usted como yo, no se meta en política”.

Així que ja sabem quins són els que no volen que ens posem en política.

Pedro Jesús Fernández

Franctiradors

3 setmanes 5 dies ago

A ver si sale otro francotirador como ese”, escolto ben alt en una xerrada informativa als companys entre el sindicat i l'Ajuntament de Barcelona. La víctima? Ada Colau. I rialletes generals per l’ocurrència mentre em quedo sol dient que aquest comentari és horrible. Però soc l'indepe i és clar, soc un radical. Tots mutis i a la gàbia amb cara de circumstàncies perquè “és broma home”, comenten fins i tot alguns companys suposadament votants de Colau i Sánchez. Callats. El que passa sempre en aquest país. Callar perquè el fatxa no s'emprenyi. Aquesta normalització de conductes feixistes, violentes, brutes, misògines i racistes no sortia ni als ambients més “cutres” de Torrente. I el més greu és que aquest fet passa entre obrers. Estic molt decebut.

Marc Domènech

Franctiradors

3 setmanes 5 dies ago

A ver si sale otro francotirador como ese”, escolto ben alt en una xerrada informativa als companys entre el sindicat i l'Ajuntament de Barcelona. La víctima? Ada Colau. I rialletes generals per l’ocurrència mentre em quedo sol dient que aquest comentari és horrible. Però soc l'indepe i és clar, soc un radical. Tots mutis i a la gàbia amb cara de circumstàncies perquè “és broma home”, comenten fins i tot alguns companys suposadament votants de Colau i Sánchez. Callats. El que passa sempre en aquest país. Callar perquè el fatxa no s'emprenyi. Aquesta normalització de conductes feixistes, violentes, brutes, misògines i racistes no sortia ni als ambients més “cutres” de Torrente. I el més greu és que aquest fet passa entre obrers. Estic molt decebut.

Marc Domènech

Franctiradors

3 setmanes 5 dies ago

A ver si sale otro francotirador como ese”, escolto ben alt en una xerrada informativa als companys entre el sindicat i l'Ajuntament de Barcelona. La víctima? Ada Colau. I rialletes generals per l’ocurrència mentre em quedo sol dient que aquest comentari és horrible. Però soc l'indepe i és clar, soc un radical. Tots mutis i a la gàbia amb cara de circumstàncies perquè “és broma home”, comenten fins i tot alguns companys suposadament votants de Colau i Sánchez. Callats. El que passa sempre en aquest país. Callar perquè el fatxa no s'emprenyi. Aquesta normalització de conductes feixistes, violentes, brutes, misògines i racistes no sortia ni als ambients més “cutres” de Torrente. I el més greu és que aquest fet passa entre obrers. Estic molt decebut.

Marc Domènech

Franctiradors

3 setmanes 5 dies ago

A ver si sale otro francotirador como ese”, escolto ben alt en una xerrada informativa als companys entre el sindicat i l'Ajuntament de Barcelona. La víctima? Ada Colau. I rialletes generals per l’ocurrència mentre em quedo sol dient que aquest comentari és horrible. Però soc l'indepe i és clar, soc un radical. Tots mutis i a la gàbia amb cara de circumstàncies perquè “és broma home”, comenten fins i tot alguns companys suposadament votants de Colau i Sánchez. Callats. El que passa sempre en aquest país. Callar perquè el fatxa no s'emprenyi. Aquesta normalització de conductes feixistes, violentes, brutes, misògines i racistes no sortia ni als ambients més “cutres” de Torrente. I el més greu és que aquest fet passa entre obrers. Estic molt decebut.

Marc Domènech

Franctiradors

3 setmanes 5 dies ago

A ver si sale otro francotirador como ese”, escolto ben alt en una xerrada informativa als companys entre el sindicat i l'Ajuntament de Barcelona. La víctima? Ada Colau. I rialletes generals per l’ocurrència mentre em quedo sol dient que aquest comentari és horrible. Però soc l'indepe i és clar, soc un radical. Tots mutis i a la gàbia amb cara de circumstàncies perquè “és broma home”, comenten fins i tot alguns companys suposadament votants de Colau i Sánchez. Callats. El que passa sempre en aquest país. Callar perquè el fatxa no s'emprenyi. Aquesta normalització de conductes feixistes, violentes, brutes, misògines i racistes no sortia ni als ambients més “cutres” de Torrente. I el més greu és que aquest fet passa entre obrers. Estic molt decebut.

Marc Domènech

Sud o no Sud

3 setmanes 5 dies ago

La migració mundial més gran d'éssers vius es produeix per aquest temps quan milers de papallones es desplacen del nord dels EUA a Mèxic fugint del fred a la recerca de calor. Sense demanar permís, sense papers, sense vigilants, creuen fronteres per arribar a la terra que els acollirà, Mèxic. No passa això amb els pobles migrats que són rebutjats a l'Hotel d'Europa i el d'Amèrica, en un ambient agressiu que els domina des que van ser colonitzats. La faula és una antítesi que convergeix en un sol conte on el viatge és el motiu.

Obligades per la pols i la sequera, milers de masses desposseïdes s'embarquen en una dubtosa aventura amb l'esperança de trobar camins de promesa. És essencial que es comprengui la relació profunda de les gents amb el seu bressol, una cosa fonamental en la nostra existència, base de la cultura i la identitat. Qui fuig perquè ja no li queda res, forma part de comunitats esquinçades que s'han vist desposseïdes dels seus referents. La màquina política no ha donat seguretat a tantes persones desnonades i el final de les fronteres no va ser més que un miratge que ens ha esclatat en mil trossos.

Les velles ferides tenen vida pròpia i el desencís segueix sent el signe d'una societat amb dubtes i projectes fracassats on les històries que transcorren sota la crisi són una bufetada crua a la humanitat, perquè remouen consciències, temps i passos. Són camins sense retorn on l'abandonament precipitat genera incertesa sobre el futur, i el pitjor, sobre el passat. Per això és tan important entendre que aquest atribolat èxode per buscar una vida digna, malgrat les advertències i els desenganys, és un anar més enllà de l'horitzó. Es tracta de denunciar la fragilitat governamental per organitzar la justícia enfront de la misèria moral dels que s'estan aprofitant de tot, que ens despullen i traeixen deixant una terrible sensació d'impotència i d'ira després de les seves humiliacions. Confondre la fugida desesperada amb la promissió és la seva perversa visió de la realitat.

Per això no n'hi ha prou amb revisar el present. Cal estendre la baralla i identificar tots els elements amb les cartes obertes. Cal fer aquest viatge i revelar el sentit tràgic del missatge. Tot i la clara relació de submissió, l'assumpte requereix empatia, paraules noves que cal fer servir per descriure una fatalitat que ja no és ni cega ni sorda. Hi ha alguna cosa més enllà en allò il·limitat de la deriva, mons que solen unir-se per històries molt semblants, sovint són unions violentes que viatgen cap a la fi de la misèria per guanyar aquesta batalla contra la sort. Amén.

Francesc Reina

Sud o no Sud

3 setmanes 5 dies ago

La migració mundial més gran d'éssers vius es produeix per aquest temps quan milers de papallones es desplacen del nord dels EUA a Mèxic fugint del fred a la recerca de calor. Sense demanar permís, sense papers, sense vigilants, creuen fronteres per arribar a la terra que els acollirà, Mèxic. No passa això amb els pobles migrats que són rebutjats a l'Hotel d'Europa i el d'Amèrica, en un ambient agressiu que els domina des que van ser colonitzats. La faula és una antítesi que convergeix en un sol conte on el viatge és el motiu.

Obligades per la pols i la sequera, milers de masses desposseïdes s'embarquen en una dubtosa aventura amb l'esperança de trobar camins de promesa. És essencial que es comprengui la relació profunda de les gents amb el seu bressol, una cosa fonamental en la nostra existència, base de la cultura i la identitat. Qui fuig perquè ja no li queda res, forma part de comunitats esquinçades que s'han vist desposseïdes dels seus referents. La màquina política no ha donat seguretat a tantes persones desnonades i el final de les fronteres no va ser més que un miratge que ens ha esclatat en mil trossos.

Les velles ferides tenen vida pròpia i el desencís segueix sent el signe d'una societat amb dubtes i projectes fracassats on les històries que transcorren sota la crisi són una bufetada crua a la humanitat, perquè remouen consciències, temps i passos. Són camins sense retorn on l'abandonament precipitat genera incertesa sobre el futur, i el pitjor, sobre el passat. Per això és tan important entendre que aquest atribolat èxode per buscar una vida digna, malgrat les advertències i els desenganys, és un anar més enllà de l'horitzó. Es tracta de denunciar la fragilitat governamental per organitzar la justícia enfront de la misèria moral dels que s'estan aprofitant de tot, que ens despullen i traeixen deixant una terrible sensació d'impotència i d'ira després de les seves humiliacions. Confondre la fugida desesperada amb la promissió és la seva perversa visió de la realitat.

Per això no n'hi ha prou amb revisar el present. Cal estendre la baralla i identificar tots els elements amb les cartes obertes. Cal fer aquest viatge i revelar el sentit tràgic del missatge. Tot i la clara relació de submissió, l'assumpte requereix empatia, paraules noves que cal fer servir per descriure una fatalitat que ja no és ni cega ni sorda. Hi ha alguna cosa més enllà en allò il·limitat de la deriva, mons que solen unir-se per històries molt semblants, sovint són unions violentes que viatgen cap a la fi de la misèria per guanyar aquesta batalla contra la sort. Amén.

Francesc Reina

Sud o no Sud

3 setmanes 5 dies ago

La migració mundial més gran d'éssers vius es produeix per aquest temps quan milers de papallones es desplacen del nord dels EUA a Mèxic fugint del fred a la recerca de calor. Sense demanar permís, sense papers, sense vigilants, creuen fronteres per arribar a la terra que els acollirà, Mèxic. No passa això amb els pobles migrats que són rebutjats a l'Hotel d'Europa i el d'Amèrica, en un ambient agressiu que els domina des que van ser colonitzats. La faula és una antítesi que convergeix en un sol conte on el viatge és el motiu.

Obligades per la pols i la sequera, milers de masses desposseïdes s'embarquen en una dubtosa aventura amb l'esperança de trobar camins de promesa. És essencial que es comprengui la relació profunda de les gents amb el seu bressol, una cosa fonamental en la nostra existència, base de la cultura i la identitat. Qui fuig perquè ja no li queda res, forma part de comunitats esquinçades que s'han vist desposseïdes dels seus referents. La màquina política no ha donat seguretat a tantes persones desnonades i el final de les fronteres no va ser més que un miratge que ens ha esclatat en mil trossos.

Les velles ferides tenen vida pròpia i el desencís segueix sent el signe d'una societat amb dubtes i projectes fracassats on les històries que transcorren sota la crisi són una bufetada crua a la humanitat, perquè remouen consciències, temps i passos. Són camins sense retorn on l'abandonament precipitat genera incertesa sobre el futur, i el pitjor, sobre el passat. Per això és tan important entendre que aquest atribolat èxode per buscar una vida digna, malgrat les advertències i els desenganys, és un anar més enllà de l'horitzó. Es tracta de denunciar la fragilitat governamental per organitzar la justícia enfront de la misèria moral dels que s'estan aprofitant de tot, que ens despullen i traeixen deixant una terrible sensació d'impotència i d'ira després de les seves humiliacions. Confondre la fugida desesperada amb la promissió és la seva perversa visió de la realitat.

Per això no n'hi ha prou amb revisar el present. Cal estendre la baralla i identificar tots els elements amb les cartes obertes. Cal fer aquest viatge i revelar el sentit tràgic del missatge. Tot i la clara relació de submissió, l'assumpte requereix empatia, paraules noves que cal fer servir per descriure una fatalitat que ja no és ni cega ni sorda. Hi ha alguna cosa més enllà en allò il·limitat de la deriva, mons que solen unir-se per històries molt semblants, sovint són unions violentes que viatgen cap a la fi de la misèria per guanyar aquesta batalla contra la sort. Amén.

Francesc Reina

Sud o no Sud

3 setmanes 5 dies ago

La migració mundial més gran d'éssers vius es produeix per aquest temps quan milers de papallones es desplacen del nord dels EUA a Mèxic fugint del fred a la recerca de calor. Sense demanar permís, sense papers, sense vigilants, creuen fronteres per arribar a la terra que els acollirà, Mèxic. No passa això amb els pobles migrats que són rebutjats a l'Hotel d'Europa i el d'Amèrica, en un ambient agressiu que els domina des que van ser colonitzats. La faula és una antítesi que convergeix en un sol conte on el viatge és el motiu.

Obligades per la pols i la sequera, milers de masses desposseïdes s'embarquen en una dubtosa aventura amb l'esperança de trobar camins de promesa. És essencial que es comprengui la relació profunda de les gents amb el seu bressol, una cosa fonamental en la nostra existència, base de la cultura i la identitat. Qui fuig perquè ja no li queda res, forma part de comunitats esquinçades que s'han vist desposseïdes dels seus referents. La màquina política no ha donat seguretat a tantes persones desnonades i el final de les fronteres no va ser més que un miratge que ens ha esclatat en mil trossos.

Les velles ferides tenen vida pròpia i el desencís segueix sent el signe d'una societat amb dubtes i projectes fracassats on les històries que transcorren sota la crisi són una bufetada crua a la humanitat, perquè remouen consciències, temps i passos. Són camins sense retorn on l'abandonament precipitat genera incertesa sobre el futur, i el pitjor, sobre el passat. Per això és tan important entendre que aquest atribolat èxode per buscar una vida digna, malgrat les advertències i els desenganys, és un anar més enllà de l'horitzó. Es tracta de denunciar la fragilitat governamental per organitzar la justícia enfront de la misèria moral dels que s'estan aprofitant de tot, que ens despullen i traeixen deixant una terrible sensació d'impotència i d'ira després de les seves humiliacions. Confondre la fugida desesperada amb la promissió és la seva perversa visió de la realitat.

Per això no n'hi ha prou amb revisar el present. Cal estendre la baralla i identificar tots els elements amb les cartes obertes. Cal fer aquest viatge i revelar el sentit tràgic del missatge. Tot i la clara relació de submissió, l'assumpte requereix empatia, paraules noves que cal fer servir per descriure una fatalitat que ja no és ni cega ni sorda. Hi ha alguna cosa més enllà en allò il·limitat de la deriva, mons que solen unir-se per històries molt semblants, sovint són unions violentes que viatgen cap a la fi de la misèria per guanyar aquesta batalla contra la sort. Amén.

Francesc Reina

Santa Coloma planta cara al masclisme i al racisme

3 setmanes 5 dies ago

Santa Coloma ha respost contundentment a la violència masclista. Més de 500 veïns i veïnes van participar aquest dimarts en una concentració a la plaça de la Vila de rebuig contra l’agressió sexual a una noia i l’apunyalament a la seva parella per part de quinze joves, dos d’ells menors.

Els fets van tenir lloc el passat 11 de novembre a l’estació de metro de Can Peixauet. Els quinze joves, d’origen magrebí, van ser detinguts per la Policia Local després d’haver estat identificats per la víctima. El jutjat d’instrucció número 6 de Santa Coloma ha acordat presó provisional per a cinc dels detinguts, dels quals tres estan sent investigats també per temptativa d’homicidi per l’apunyalament de la parella de la víctima.

Els dos menors, en canvi, van ser deixats en llibertat pel fiscal de menors, però un d’ells es va escapar quan estava sent traslladat a un centre de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), tal com han admès des del departament de Treball, Afers Socials i Família. Al tancament d’aquesta edició encara no hi havia notícies del jove.

L’Ajuntament ha assegurat que els detinguts responen al “perfil de joves sense residència fixa i que ocupen habitatges deshabitats i en estat ruïnós”. L’alcaldessa Núria Parlon va afanyar-se a demanar responsabilitats a la Generalitat pel que fa a la vigilància i tutela dels menors involucrats en aquest cas. Ara bé, en declaracions a RAC1, el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, va negar que els dos menors fossin tutelats per la DGAIA, després que s’especulés que es tractava de menors estrangers no acompanyats.

Homrani va assegurar que el consistori colomenc no havia avisat la Generalitat de la situació d’aquests joves, però Parlon ha fet públic un document on se certifica que l’Ajuntament havia traslladat a la Generalitat la seva preocupació pels joves que malviuen en pisos ocupats en tres juntes locals de seguretat, celebrades el 2017.

PARLON DEMANA RECURSOS
Sigui com sigui, l’alcaldessa de Santa Coloma ha demanat a la Generalitat més recursos per oferir millors oportunitats als joves de la ciutat i per poder fer prevenció activa de la delinqüència. Parlon, Homrani i el conseller d’Interior, Miquel Buch, estaven reunits ahir al vespre per tractar el tema.

Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma (Favgram), Tomás Fernández, ha sol·licitat a la Generalitat, a més, que controli millor els menors tutelats que “una vegada acabada la tutela campen al seu aire i sense cap mena de control”, tot i que només un dels quinze detinguts va ser tutelat per la DGAIA fa tres anys.

CONTRA EL RACISME
La concentració de dimarts va enviar també un missatge contra el racisme, després que diversos mitjans vinculessin els fets amb l’origen dels detinguts. Fernández ha explicat a Línia Nord que van voler deixar clar que el que va passar va ser “una agressió sexual per un grup d’homes, independentment del seu país d’origen”. A més, els concentrats van respondre també a la provocació de tres simpatitzants del partit ultradretà Plataforma per Catalunya (PxC) que van irrompre en la concentració de dimarts amb proclames xenòfobes i feixistes. Els veïns i veïnes els van fer fora de la plaça amb crits de “fora feixistes dels nostres barris”.

Redacció

Badalona, Santa Coloma i Tiana s’uneixen contra el masclisme

3 setmanes 5 dies ago

Els Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma i Tiana uneixen esforços contra les violències masclistes. Aquest cap de setmana se celebren unes jornades intermunicipals amb tallers i xerrades que tenen com a objectiu l’organització d’estratègies conjuntes per erradicar el masclisme. L’activitat està emmarcada en els actes del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que se celebra el 25 de novembre.

Les jornades d’Estratègies d’acció per aturar les violències masclistes arrancaran divendres a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré de Santa Coloma amb la conferència Aliances globals de les dones per a l’erradicació de les violències patriarcals a càrrec de Marcela Lagarde, escriptora i antropòloga referent del moviment feminista llatinoamericà.

Les activitats es traslladaran al Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN) dissabte, on tindran lloc els tallers organitzats per la Federació de Dones de Badalona. Es realitzaran tres tallers simultanis: d’acompanyament a les dones en els processos de violència, d’autoorganització de les dones per uns espais festius i d’oci lliures de violències i un últim d’estratègies per a l’autodefensa feminista, a càrrec de l’entitat Aikido Makoto.

UN NOU CAS DE VIOLÈNCIA
Les accions municipals contra el masclisme són més necessàries que mai. Dissabte, la Guàrdia Urbana va detenir un home com a autor d’un delicte de violència de gènere per haver agredit presumptament la seva parella i causar-li lesions al cap. Els agents van acudir al domicili, al barri de Nova Lloreda, després que els veïns alertessin dels crits d’auxili de la dona.

Redacció
Comprovat
2 hores 43 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord